Catedral de Girona

Història

El primer conjunt que es construí a l'indret de l'actual Catedral de Girona, el segle I aC, va ser la plaça religiosa del fòrum romà de Gerunda, on es va situar el temple del culte oficial romà. A partir, probablement, del segle V aquest temple va ser convertit en església cristiana.

A finals del segle VIII, quan Girona passà a formar part de l'Imperi Franc, aquesta esglèsia, amb el títol de Santa Maria, va compartir la dignitat de catedral amb l'antic conjunt episcopal de Sant Feliu, fora les muralles de la ciutat; a finals del segle IX els documents ja ens parlen només de la Catedral de Santa Maria de Girona. No obstant, d'aquests antics edificis no ens en queda gairebé cap resta. A inicis del segle XI, el bisbe Pere Roger i la seva germana, la comtessa Ermessenda, decidiren renovar tot el conjunt de la catedral. Construiren una nova i gran església de nau única, amb cos occidental i dos campanars, i al seu costat un conjunt d'edificacions per als canonges. La Torre dita de Carlemany, un dels dos campanars d'aquesta església romànica, es pot veure encara, així com restes d'aquestes estances, que a finals del segle XII van ser millorades amb la construcció d'unes galeries claustrals que constitueixen una obra mestra de l'escultura romànica a Catalunya. Tanmateix, a inicis del segle XIV la vella catedral romànica resultava insuficient i va començar a ser substituïda per un temple gòtic. Primer es construí una capçalera a tres naus (1313-1350) i immediatament s'envestí una obra extraordinària: la nau única gòtica més ampla del món (ca. 23 m d'amplada). La construcció, però, topà amb diverses dificultats, tècniques i econòmiques, que dugueren a la consulta del parer dels arquitectes més famosos del moment en dues ocasions (1386 i 1416) i que van endarrerir la finalització de l'obra fins a tombants de 1600. Al llarg dels segles XVII i XVIII s'enllestiren el campanar i la façana, la qual no rebé els darrers retocs fins avançat el segle XX.

A l'interior de la Catedral i de les seves nombroses capelles es conserven peces de qualitat artística extraordinària, com el retaule major del s. XIV o la seu episcopal –dita de Carlemany- del s. XI, així com nodrits conjunts d'escultura i pintura medieval, moderna i barroca. Però sobretot al Tresor de la Catedral, situat a les antigues Sales Capitulars del segle XVIII, s'exposen peces úniques de l'art medieval occidental tals com el Tapís de la Creació (ca. 1100), el Beatus de Girona (975) o l'arqueta d'Hisham II de Còrdova (s. X), al costat de les magnífiques col·leccions d'escultura, pintura, orfebreria, miniatura, indumentària litúrgica i mobiliari (ss. XI-XX).
Tot plegat constitueix un extraordinari conjunt històric i artístic concebut –avui com ahir- al servei del culte i de la fe cristianes.

BIBLIOGRAFIA:

- Nadal Farreras, Joaquim et al., La catedral de Girona, Barcelona, Lunwerg, 2002
- Sureda Jubany, Marc, Catedral de Girona. Guia de visita. Ediciones Aldeasa, 2005
- De Palol Salellas, Pere, El Tapís de la Creació de la catedral de Girona, Barcelona, Artestudi, 1986
- CASTIÑEIRAS, Manuel, El Tapís de la Creació / El Tapiz de la Creación,
Capítol de la Catedral de Girona, Girona, 2011

NOU VITRALL
Vegeu Nou vitrall

MEMÒRIA D'ACTIVITATS 2012

Memòria d'activitats

Fotografies

següent