Dijous 23 de novembre de 2017
Accediu als continguts en RSS
Bisbat de Girona - Youtube Bisbat de Girona - Twitter

El Bisbat de Girona


Mida del text   -a  +a

229 Platja d'Aro (Fenals d'Aro), Santa Maria

Castell-Platja d'Aro

8.556 hab.
Vicenç Bou 14
972 81 86 47 i 972 32 17 44
17250 Platja d'Aro

info@parroquiescastellplatjadaro.es www.parroquiescastellplatjadaro.es

Arxiprestat: Costa Brava Centre


Història

L' Església parroquial de Santa Maria de Fenals d'Aro (municipi de Castell-Platja d'Aro), al 968 era possessió del monestir de Sant Feliu de Guixols, i parròquia almenys des del 1064. El temple petit i del s. XI, és a l´actual Fenals Vell. Cap el 1478 es començà a bastir una nova església parroquial que el 1484 es continuà a pesar de l´oposició d´alguns parroquians. Fou unida a Castell d'Aro en crear-se aquesta parròquia el 1602. S´engrandí el temple al segle XVIII, la porta del carrer és de 1774 i la de la sagristia de 1764. Com a parròquia s'independitzà el 1834. Al segle XX la parroquialitat fou traslladada a la nova església de Santa Maria de Platja d'Aro, obra de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor, construïda en el terreny de 3.956,50 m2 donat per Pere Bas i Sábat, amb un bonic pòrtic ajardinat. La primera pedra es posà el 15 d´agost de 1953. L´obra s´acabà el 1955 i fou beneïda el 30 d´agost de 1959, essent rector el guixolenc Mn. Ramon Lloansí i Marill, a qui li fou dedicada la plaça de l´església el 19 d´abril de 1964. El campanar l´acabà Mn. Pere Vila i Bosch, que també bastí la rectoria. La imatge de la Mare de Déu és d´Antoni Delgado, donada per Pepita Artigas i Pol, la creu processonal és de Carmaniu igualment que l´artística tapa de metall de la pica baptismal (1962) donada per Pere Bas i Sábat, el sagrari i l´ambó és obra de Carmenati i els canelobres i credència de ferro forjat, de la serralleria Las Cadenas, de Girona. Celebra la Festa Major el 15 d´agost. Conserva dins del seu terme l'antic temple parroquial de Santa Maria de Fenals dels segle XV, modificat i ampliat al s. XVIII. La patrona del poble de Fenals d´Aro és la Mare de Déu del Patrocini, la festa de la qual es restaurà el 2007 després de 70 anys d´oblit. Dins la demarcació hi ha també la capella de propietat particular de S'Agaró, dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança pel seu fundador el Sr. Josep Ensesa, obra de l'arquitecte Francesc Folguera, amb pintures de Joan Colom, beneïda el 16 de juliol de 1942, amb un pòrtic d´arcs gòtics procedents del desaparegut convent de Sant Francesc de Girona i sarcòfacs del castell de Foixà.




Bibliografia

Vegeu més notícies de la parròquia de Platja d'Aro i el catàleg dels seus rectors a l'obra d'Ernest Zaragoza, Recull de documents i articles d'història guixolenca I Valldarenca, Vol. IV, Montserrat, 2012, 369 pàgs.




Fotografies




Itineraris

Visita virtual a la parròquia



Horari de Misses

E-mail: info@parroquiescastellplatjadaro.es
www.parroquiescastellplatjadaro.es
(visita virtual interactiva)

erzarpa@gmail.com


HORARI DE MISSES

DIVENDRES, DISSABTE I DILLUNS MISSA A LES 19 H. EL DIUMENGE A LES 12 I A CASTELL D'ARO MISSA O CELEBRACIÓ A LES 10,30.

Penitencial comunitària: cada Primer divendres de mes a les 19 h.

DESPATX PARROQUIAL DE LES DUES PARRÒQUIES A PLATJA D'ARO
De DILLUNS A LES 18 i DIVENDRES
DE 19,30 a 20,30 h
Tel. 972 91 86 47 i 972 32 17 44





Suplement del Full

FULL NÚM. 407. 19 i 26 de novembre de 2017. Diumenges XXXIII i XXIV de Durant l'Any. Cicle A.

EL MES DE NOVEMBRE
ES EL MES DEDICAT ALS DIFUNTS.
TOTHOM HAURIA DE FER DIR AL MENYS UNA MISSA A L'ANY PER TOTS ELS SEUS DIFUNTS
EN PROVA D'AFECTE, RECORD I AGRAIMENT

ELS DESAFIAMENTS D'EUROPA

Entre el terrorisme, les migracions, l'atur, el Brexit, els partits d'extrema dreta...Europa s'enfronta al desafiament de refer la seva realitat econòmica, política, cultural, religiosa i una vida més fraterna i sense tantes grans diferències...Hem de tornar a la solidaritat, a uns models de valors comuns, que ens donin una mica d'esperança en el futur, ja que actualment no hi ha una visió optimista del futur de la Unió Europea. En el seu inici, la Unió Europea fou una resposta a la devastadora experiència de dues guerres mundials, del holocaust, i per a la lliure circulació de persones i de mercaderies. I com que es va concebre com un projecte obert, i ara ja consta de 27 països i encara n'hi ha d'altres que en volen formar part, però també n'hi ha que volen sortir-ne. Europa, que és una societat globalitzada, complexa i interdepenent, afirma la seva unitat per damunt dels particularismes i nacionalismes, busca la llibertat, la seguretat i la solidaritat i per això els Estats cedeixen part de la seva sobirania al parlament,al consell i a les comissions europees per a crear una ciutadania unitària que garanteixi els drets, béns civils, polítics i socials d'una societat inclusiva, interaccionant amb els elements polítics, econòmics, socials i culturals. El model europeu cerca la responsabilitat col·lectiva, les polítiques redistributives, la sanitat universal, en definitiva un estat de benestar. Per damunt de la diversitat de cultures, llengües i religions, hi ha unitat, perquè tots som ciutadans europeus. Europa és com un estrat geològic format per onades immigratòries que s'hi han anat incorporant, amb els costums i tradicions d'un centenar de nacionalitats, que parlen 80 llengües diferents. Per això, a Europa ja no és possible crear identitats unitàries i uniformes sense que comportin exclusió de grups, repressió cultural, neteja ètnica o persecució religiosa. Europa encara no és el que hauria de ser, doncs no té aprovada una constitució comuna, però té plurilingüisme, matrimonis mixtes, xarxes multinacionals, mobilitat formativa, solucions conjuntes... La desconnexió neutralitza el abans i el després, i mata la vida, que es trama, connectivitat i intercanvi.. I l'última crisi ha fet que estigués més preocupada per defensar els forts (bancs), que no pas les persones i famílies febles. La qual cosa ha portat a una Europa de dues velocitats, en la qual els països rics volen caminar sense el llast dels més febles. Però la recreació d'Europa ha de passar per defensar els drets humans, vèncer les malalties, frenar l'envelliment, alliberar de la pobresa i de la ignorància, emancipar la dona, respectar el planeta Terra i crear una pau mundial.

PLATJA D'ARO

 El primer diumenge de novembre foren confirmats: Jerichó Caringal Alcántara, Juan Pedro Ocampo Moyano, Dorca Rosa Ureña, Carla I Marc Serrano Mayol, i Miquel Comas Fluvià. La cerimònia va resultar molt reeixida. Donem les gràcies al Sr. Bisbe, a la catequista Fina López i als pares per la seva col·laboració.
 El diumenge 12 de novembre. Diada de l'Aplec de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de l'antic poble de Fenals d'Aro, amb missa a les 12 a Fenals. Hi hagué força gent.
 Aquest dia coincidí amb la col·lecta extraordinària de Germanor, en la qual es recolliren 369 euros. Gràcies per la vostra col·laboració.
 Mesos enrere el vent va fer caure el penell de ferro del campanar de 2 m. d'alçada i al caure caigué sobre l'església i trinxà part de la teulada. Ara un llamp ha afectat les campanes i el rellotge. L'arranjament del qual costarà més de 1300 euros. A més hem de posar parallamps, que val més de 1.000 euros més. Ajudeu si us plau, i us en podreu desgravar en la declaració de l'IRPF.
 Enguany s'han apuntat 9 nens i nenes al primer curs de catequesi de primera comunió. Pares recordeu que han de venir a la missa de 12 del primer i tercer diumenge de mes. I que tindrem la primera reunió al Centre Parroquial el dilluns 27 de novembre a les 20,30.

CASTELL D'ARO

 Fins ara s'han apuntat tres infants al primer curs de catequesi de primera comunió. Recordeu de venir a la missa de 10,30 del tercer diumenge de mes.
 La col·lecta extraordinària de Germanor pujà a 89,60 euros. Gràcies per la vostra col·laboració.

ÚLTIMES PUBLICACIONS MÉS IMPORTANTS
DE MN. ERNEST ZARAGOZA (2016-2017).

1) Relación de curatos (1753) y últimas visitas (1819-1835) del monasterio de San Benito de Zamora, a Anuario de Estudios Zamoranos Florián de Ocampo, de la Diputació Provincial de Zamora (2016) p.46-69.
2) Relación del monasterio del Espino con el de San Millán de la Cogolla (S. XVII), a Bol. Institución Fernán González de Burgos (2016/2)407-421.
3) Documentación inédita sobre los exclaustrados catalanes (1838), a Analecta Sacra Tarraconensia, n. 89 (2016) pp. 413-444.
4) Religiosos exclaustrados de Asturias (1838), a Bol. Real Instituto de Estudios Asturianos, nn. 187-188 (2016) pp. 145-168.
5) Fernando el Católico y la reforma de los benedictinos y benedictinas (1474-1516), a Anuario de Historia de la Iglesia, vol. 26 (2017) pp. 157-184.
6) Abadologio (Siglos X-XX) y libro de gradas (1614-1830) del monasterio de San Isidro de Dueñas, a Studia Monastica, n. 59 (2017) pp. 119-162.
7) Estudi, transcripció i notes a l'obra del P. Alonso Cano, Sobre la oración y conversión de costumbres (1630), Col. Ignitus, Madrid, 2017, 95 pp.
8) Visites pastorals de Sant Feliu de Guíxols (1734 i 1741), a Àncora, n. 3469 i n. 3470 (28-07 i 31-08-2017), pp. 18-19.
9) Abadologio del Monasterio de San Claudio de León (Siglos X-XIX), a Compostellanum (2017) pp. 209-236.
10) Mandatos de fray Juan de San Juan de Luz, a los monasterios benedictinos gallegos que reformó entre 1493 y 1494, a Diversarum rerum, n. 12 (2017) pp. 233-241.

FRAGMENTS DE L'EXHORTACIÓ DEL PAPA FRANCESC "EVANGELII GAUDIUM"

Vivim en una societat de la informació que ens satura indiscriminadament de dades, totes al mateix nivell, i acaba portant-nos a una tremenda superficialitat a l'hora de plantejar les qüestions morals. Per tant, es torna necessària una educació que ensenyi a pensar críticament i que ofereixi un camí de maduració en valors. (64)




Consulteu
també...



© Bisbat de Girona - Plaça del Vi, 2-17004 Girona.
Telèfon 972 41 27 20 Fax 972 41 28 72 - bisbatgirona@bisbatgirona.cat
Mapa web -  Avís Legal - Política de privacitat - Política de cookies - Crèdits