Dimarts 16 d'octubre de 2018
Accediu als continguts en RSS
Bisbat de Girona - Youtube Bisbat de Girona - Twitter

El Bisbat de Girona


Mida del text   -a  +a

Santuaris


Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia

Patrona de Canet de Mar i de la comarca del Maresme

08360 Canet de Mar

El Santuari està obert tots els dies de les 8h a les 21h

Capellans custodis:
Mn. Pere Travesa, Mn. Joan Travesa,

Santuari: Tel. 93 794 07 87
Restaurant: Tel. 93 794 10 07

Ubicació:
En un turó sobre la vila.

Horaris de Missa

Festius
Diumenges i festius: 11.00

Altres Celebracions
Del 30 d'agost al 7 de setembre novena a la Mare de Déu: Matins: a 1/4 de 7h, tardes: a les 19h

8 de setembre: Festa
Misses: a les 8h, 12h, 19,30h

Diumenge després del 8 de setembre. Vot de Vila. Missa: a les 12h



Serveis

Acollida
Restaurant (tancat el dimarts)
Gran parc i font

SANTUARI DE CANET DE MAR: LA HISTÒRIA CONTINUA

La crònica del Santuari se'ns manifesta com una realitat sostenible

1461 LA GÈNESI Els de Canet reberen llicència per bastir un temple. Edificaren una església petita, tenia 12.40 mts de llargada per 6.80 mts d'amplada, i la feren amb grans treballs, segons diuen els vells papers: maquis quidem laboribus et expensis . Situada al mig de la vall lluny de la platja per resguardar-la de les incursions dels pirates: In littore maris de Caneto ab frequentes incursus piratorum vix panci habitabant, resa una altra antiga escriptura. Aquesta esglesiola es trobava en el mateix indret del sumptuós Santuari actual. Els patrons de Canet i titulars del temple eren St. Pere i St. Pau, si bé des del principi hi hagué un altar dedicat a la Mare de Déu. Aquest és l'origen on neix la devoció mariana de Canet i el Maresme. D'aquí desperta tot.

1544 SALVE REGINA El bisbe de Girona Joan de Margarit (Cèlebre humanista, ambaixador a Italia d'Alfons IV de Catalunya i Aragó) en visita pastoral a Canet deixà testimoni que "en l'altar de la Mare de Déu es canta la Salve tots els dissabtes". Noti's bé com a Canet la devoció ve de lluny, assoleix quasi cinc segles d'història.

1579 CIRCUMSTÀNCIA RENOVADORA Canet creixia i el bisbe de Girona, Benet de Tocco (Havia estat president de la Generalitat de Catalunya) autoritzà l'edificació d'una església més gran situada a prop del nucli de població. Era el 31 d'agost del 1579. (És curiós que els temples de Canet van fent un acostament al mar, del cor de la vall en el segle XI, l'ermita coneguda "Pita", Sant Feliu, St. Pere de Romaguera; segle XIV la capella de la Casa Forta de Canet fins al temple parroquial actual. Aquest seguí amb els patrons St. Pere i St. Pau. Així fou com a l'església vella es venerà principalment a la Mare de Déu. A l'altar major presidia una imatge, d'un gòtic tardà, de la Mare de Déu, dreta, amb el Nen Jesús als braços. Encara la imatge no responia a la iconografia de les marededéus de la "Misericòrdia"

1680 MATER MISERICORDIAE Per tradició sabem que l'advocació de misericòrdia ja era popular en el segle XVII. Per aquell temps ja la trobem a Reus, a Barcelona, a St. Feliu de Guíxols, a Vinaròs, Catí, i a l'Alguer, Mallorca i Perpinyà. A Canet apareix oficialment en el decret de la visita pastoral del bisbe Tomàs Alter.

S. XVII/XIX MARIS STELLA La gent vivia cara al mar. Un mar que bat la platja a poc més de cinc-cents metres del Santuari. Temps de mar: feina de risc, no només a les drassanes sinó damunt l'aigua, mariners per tots els camins de la mar gran, immensa i tumultuosa, singladures llargues durant les quals la mort podia venir cada dia i per tots els costats a la vegada. Per aquells "llops de mar" la Misericòrdia" fóu la seva Estrella i el seu Port.

1703 PATRONA DE CANET Els primers anys del segle XVIII foren extremadament secs. La sequera afligia tot Catalunya. (Una mena de canvi climàtic). Els de Canet, el dia 23 d'abril del 1703, pujaren en processó, a peu descalç, fins al Santuari. El fet és que al cap de pocs dies caigué una pluja abundant que fertilitzà la terra "resultant lo total remei dels fruits i plantes", segons un escrit d'aleshores. A finals d'abril del 1703 el Consell Local, resolgué per unanimitat proclamar a la Mare de Déu de la Misericòrdia, Patrona de Canet.

1732 NOVA IMATGE Durant més de 30 anys el canetenc Mossèn Marià Martínez (Fill d'un metge que exercia a Canet) va ser el paborde (administrador) de l'església vella. Fou ell que propulsà la idea d'una nova imatge. Era l'hora del barroc i els de Canet estigueren alerta de les noves tendències i la iconografia contemporània religiosa. L'antiga imatge gòtica deixà el Nen Jesús, i va estendre els braços. Encara la tenim 275 anys cara el poble.

1853 MAGNÍFIC SANTUARI Canet confirma el seu caràcter contemporani, i encarrega a un dels millors arquitectes de l'època el projecte d'un nou Santuari: Francesc Daniel Molina. (Arquitecte municipal de Barcelona. Projectà la Plaça Real. Intervingueren en la reconstrucció després del 36 els arquitectes Josep Danés Torres i Pere Domènech Roura.) Molina dibuixà un temple neogòtic seguint l'estil del moment impulsat per l'arquitecte francès Viollet-le-Duc. Aquesta obra del Santuari és la primera pedra del Modernisme a Canet.

1898 UN PASSEIG DE SEGLES El passeig actual es va fer el 1913, projecte de Puig i Cadafalch. Abans el camí per arribar al Santuari seguia pel Torrent de Lledoners vorejant les masies de Can Pujades de les Basses, Palom (després Llorençò), prop de terres dels Aulet i Curt, fins al Mas Torrus que ocupava l'actual Parc de la Misericòrdia. El camí era un mulladiu, un seguit de tolls. L'Ajuntament (alcalde Ramón Fors Soler) prengué l'acord d'empedrar els trams intransitables i fangosos. Per el camí entre Canet i el Santuari hi ha transitat, amunt i avall, molta gent, 25 generacions? El Santuari sempre està obert i la Mare de Déu poques vegades es troba sola.

1907 CORONAM AUREU IMPONET El 10 de novembre de 1907, el bisbe Francesc de Pol, coronà la Mare de Déu de la Misericòrdia (Una corona d'estil romànic dibuixada per Ricard de Capmany). La premsa de l'època escriu: "La tarda del dia de la coronació es celebrà una solemníssima processó: hi anaven cinc músiques i les atxes passaven de mil. Portava el penó principal el general Alvarez de Sotomayor (En representació del Rei) i eren cordonistes els senyors Gustavo Peyra i Pau Font. Portava un altre penó l'industrial Pere Layret. Germans maristes portaven la santa imatge (Llavors eren residents al seu noviciat del costat del Santuari). Enrere anava el bisbe Pol. Presidia l'Ajuntament amb el governador Ossorio i Gallardo (Angel Ossorio és autor d'un interessant llibre publicat en francès sobre el Santuari) l'alcalde Sr. Fornés i el Vicari General Dr. Llor. Dava escorta un piquet del regiment d'Alcantara. En arribar la processó al Santuari ressonaven aclamacions i aplaudiments." Llavors a Catalunya només eren canònicament coronades la Mare de Déu de Montserrat, la de la Mercè de Barcelona i la Misericòrdia de Reus.

1913 ELS ROMIATGES Les primeres dècades del segle XX són un moment culminant en la devoció a la Misericòrdia. La gent del Maresme visita la Misericòrdia. La gent del Maresme es casen a la Misericòrdia. Els romiatges són multitudinaris i freqüents. Esmentarem el pelegrinatge franciscà del 1913. (Hi ha una placa commemorativa a la façana de l'església parroquial.) El peregrinatge del 1915, per demanar la pau d'Europa, presidit pel Cardenal Netto, Patricarca de Lisboa. Podem anotar altres romeries de parròquies de Barcelona, Mataró, Badalona i de tot el Maresme (Cròniques de l'historiador badaloní Josep Maria Cuyas Tolosa expliquen una romeria presidida pel Pare Claret, anys després St. Antoni Maria Claret). En el transcurs d'aquests romiatges populars ben segur que tothom demanava la seva conveniència. Es diu que els camperols resaven baixet: "Pluja i collites", els pescadors: "Sol i sèpies", el grup de fabricants (era l'època que els hi anava bé a les fàbriques amb la gran guerra europea): "Pluja o sol i guerra a Sebastopol". Al marge d'aquesta llicència de bon humor la Mare de Déu segur que lliurava infinites, múltiples petites gràcies a uns i a altres. La galeria d'exvots ens en dóna anònim i discret testimoniatge.

1932 TEMPS DE REPUBLICA La bona entesa entre el rector de Canet Dr. Josep Comerma (Autor d'una Història de la Literatura Catalana, que durant molts anys fou la més completa.)i l'alcalde Josep Fors Vidal, feren que les Festes Jubilars del 1932 celebrades en plena època republicana, fossin un èxit rellevant. Presidí els actes el Cardenal Primat Francesc Vidal i Barraquer (La seva negativa, al juliol de 1937 a signar la carta dels bisbes espanyols en suport a Franco li representà haver de morir a l'exili). Oficià també el bisbe Dr. Guitart princep d'Andorra. Tingué lloc un certamen literari amb el discurs de mantenidor pronunciat per Fèlix Millet, director de l'Orfeó Català. El Santuari ha estat sempre focus d'atenció de persones de coneguda vàlua i categoria. A l'àlbum de visites (cremat pel foc del 36) hi havia signat Pitarra, Guimerà, Mossèn Cinto, Domènec i Montarner, Puig i Cadafalch, Rafel Masó, Carner, Lopez Picó, Bofill i Matas, Mossèn Antoni Alcover, Alexandre Galí, Cambó, amb molts altres i fins i tot els reis Amadeu I i Alfons XIII.

1936 DESTRUIR EL SANTUARI L'estiu del 36 el país va viure un espectacle de crueltat i destrucció. El dia 24 de juliol de 1936 el Santuari fou cremat. Destrucció inútil. La fe mariana de la gent no era el cambril, ni la escultura de la venerada imatge, símbols! La fe mariana de la gent és pura idea transcendent i no té volum on poder-la destruir.

1942 NOVAMENT PELS CAMINS DEL MAR El 30 d'agost del 1942 arribà a Canet la nova imatge, per mar amb la barca dels Isern, nissaga de mariners que ja havien transportat, també per mar (1732) l'antiga imatge destruïda. Uns dies després 13 de setembre, el bisbe de Girona, Josep Cartanyà, col·locà damunt la testa de la imatge la mateixa corona del 1907 recuperada i restaurada. Assistí el Capità General de Catalunya, Alfredo Kindelan, que representava el Jefe del Estado. De la gent de Canet no n'hi faltava ni un, tot i que els anys 40 tenien un clima de sospita i malfiança. Una guerra civil obra ferides profundes i difícils de curar. Dono fe que aquella eventualitat col·lectiva fou motiu de retrobament i diàleg entre veïns canetencs, que junts adornaren carrers i façanes amb l'art efímer de la iniciativa popular. Inici de reconciliació? Es pot dir que aquella venturosa ocasió de treballar colze a colze per les festes de la Misericòrdia, va fer que moltes rancúnies s'esvaïssin com el fum.

1957 PATRONA DEL MARESME Als anys 50 el Dr. Costa Tapiola, rectoràs de Canet, impulsà a Roma, el reconeixement de la Mare de Déu de la Misericòrdia com a patrona del Maresme. El decret pontifici de la proclamació va ser comunicat al poble el setembre del 1957. Una vegada més aquell dia, Canet resultà petit per tota la comarca. Canet no pogué engolir la gernació que vingué del Maresme, Barcelona i més enllà. L'Esplanada, el Passeig, carrers i places es veieren curulls de persones que volien estar presents en la solemne proclamació. El Dr. Gregorio Modrego bisbe de Barcelona, explicà la bona nova a tot aquell Canet atapeït de gent.

1982 ANTOLOGIA POÈTICA El rector Mossèn Pere Matamala, home de sòlida base cultural, va impulsar l'iniciativa d'editorial Cannetum de reunir en un llibre les poesies dedicades a la Mare de Déu de Canet, des de Pitarra fins a Martí Pol i Espriu. El 10 de novembre de 1982 molts poetes contemporanis llegiren personalment el seu vers en una corona poètica celebrada al Santuari i presidit pel bisbe de Girona, Jaume Camprodon Rovira. Llegint el llibre de poesies hi ha alguna cosa per sorprendre'ns. Els poetes que parlen amb profunda veu interior són els qui millor expliquen aquesta fe mariana del Maresme. Salvador Espriu recorda la seva visita familiar al Santuari:"Veniem de Sinera, al fons de lluny" Agustí Esclasans diu:"Hi ha en el misteri de la mar antiga, com un reflex del teu mantell, Oh Mare!, verge suau de la Misericòrdia." I afegeix: "Tu del Maresme centres la noblesa, i el camp i el mar aladament persignes." Pere Casaldàliga demana: "Catalunya feu-la forta, revifeu la llar somorta, doneu-nos fe, ginesta i pa". Martí Pol invoca:" Que per molts anys segueixis vetllant el teu Canet i el teu Maresme, i que jo i molts puguem venir-te a veure."

. . .

La gent de Canet i el Maresme, tenen una confiança extrema en la "misericòrdia" de la Mare de Déu. Els sentiments demanen ser representats. Per això tots ens és fàcil entendre que, el "fet" de la "Misericòrdia" és un fil conductor de la nostra història. Avui el Santuari està esplendorós. Novament decorat (1996) pels artistes Musach. Nous vitralls (1997) obra de Salvador Munrabà, omplen de colors blaus i brillants els murs interiors del temple. Les cerimònies litúrgiques, compten sempre amb les cent veus de l'Orfeó Misericòrdia (Dirigit per Xavier Dotras, continuador de la nissaga : Alfons Dotras Feliu, Jaume Dotras Serrabella). Davant del temple un mur amb ceràmiques (1997) mostra la salutació dels poetes. Tot continua. L'esperit de Canet persisteix. El prestigi del Santuari augmenta i es consolida. Gaudeamus.


Josep Rovira Fors






tornar


Altres Santuaris de la Diòcesi


Santuari de la Mare de Déu del Camp,
parròquia de Garriguella

Santuari de Santa Cristina,
parròquia de Lloret de Mar

Santuari de la Mare de Déu de Farners,
parròquia de Santa Coloma de
Farners

Santuari de la Mare de Déu de Fàtima,
parròquia de la Jonquera

Santa Maria de Finestres

Rocacorba




Consulteu
també...



© Bisbat de Girona - Plaça del Vi, 2-17004 Girona.
Telèfon 972 41 27 20 Fax 972 41 28 72 - bisbatgirona@bisbatgirona.cat
Mapa web -  Avís Legal - Política de privacitat - Política de cookies - Crèdits