bisbat de girona
imatge fons top PROVAAAAA

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Divendres 09 d'abril de 2021

Carta setmanal del bisbe Francesc (11/04/2021): «De no creure a creure»

L’experiència de l’apòstol sant Tomàs, que aquest diumenge de Pasqua escoltarem en la narració evangèlica, m’ha fet pensar, primer, en tots aquells que «no creuen», «dubten», «no saben» o «neguen». I, en un segon moment, en els qui creiem, en els qui confiem en Jesucrist mort i ressuscitat en el si de l’Església. 

La narració ens pot fer pensar en persones que tots coneixem, que estimem, que fan camí amb nosaltres i que no comparteixen la nostra fe en Jesucrist. Alguns neguen que sigui possible, d’altres dubten, d’altres ni s’ho plantegen. 

Alguns fets que he viscut personalment m’ajudaran a concretar la reflexió: fa uns anys en la visita a la família d’una difunta a la sala de vetlla del tanatori, després de saludar els familiars, d’una breu pregària i de comentar la celebració de l’enterrament, el marit em demana parlar. Busquem un racó tranquil i m’explica que la seva dona era molt religiosa, però que a ell li ha estat impossible creure. Em digué: «Algunes vegades l’he acompanyat a l’església, he escoltat el que dieu, però a mi se’m fa difícil creure-ho. Què més voldria jo...».  

He recordat també altres trobades amb persones que es declaraven «atees», ben convençudes i amb una certa militància: que si la religió era «l’opi del poble»; que creava falses il·lusions perquè la gent esperés el cel i no es comprometés a transformar la terra; que si la religió projectava els nostres somnis i desitjos cap a Déu impedint-nos ser conscients de la nostra realitat; que creure en Déu era el gran obstacle per a la llibertat i el progrés de l’home i de la societat... 

Sobretot em preocupa el motiu pel qual persones educades en el cristianisme han abandonat la fe. 

També m’he trobat amb persones que, sense manifestar-se creients, valoren, agraeixen i defensen les arrels cristianes del nostre poble i de la nostra cultura. S’adonen que un poble sense esperit, sense memòria, sense tradició, deixa de ser poble perquè ha perdut o està perdent la seva pròpia identitat. 

D’altres, per la vida de la reflexió filosòfica, per la via de la bellesa, per l’experiència de la limitació humana, del dolor i del mal, cerquen respostes a les grans preguntes de la vida. 

No podem oblidar que tota persona sempre cerca vida, sentit, felicitat, i –si pot– assegurar la plenitud del tast que experimenta en moments de la vida. 

Els dubtes de Tomàs m’han fet pensar en la resposta de Jesús ressuscitat: mira’m, palpa’m i feliços els qui creuran sense haver vist. 

Avui, els cristians, les nostres comunitats, podem dir: mireu-nos i veureu! 

Què haurien de «veure»? 

Que vivim a fons la millor notícia dirigida a la persona i a la humanitat: Déu ens estima tant i s’ha fet un de nosaltres en Jesús per oferir-nos la possibilitat de viure estimant i d’assaborir del tot la vida, l’amor i la felicitat que tastem i desitgem. 

Que creiem en la resurrecció, és a dir, que la injustícia, el fracàs, la mort i els seus amics han estat vençuts per la mort i resurrecció de Jesús. I per això ens esforcem a transformar el nostre món. 

Que ens estimem a semblança de Jesús, fins arribar al perdó dels qui ens han fet o ens fan mal. 

Que per a nosaltres tota persona gaudeix de la gran dignitat de ser fill o filla de Déu... 

Ho veuen? 

Francesc Pardo i Artigas,
bisbe de Girona

Cerca
Historial
imatge fons bottom PROVAAAAA