bisbat de girona
imatge fons top

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Divendres 30 d'abril de 2021

Carta setmanal del bisbe Francesc (2/05/2021): «El cep, les sarments, el raïm, el vi»

Jesús, per manifestar-se, se serveix de diverses expressions, i una que pot resultar sorprenent és la que diu: «Jo soc el cep i vosaltres les sarments». Precisament ho proclamarem aquest diumenge en les celebracions. 

Reconec que, quan em varen nomenar bisbe i em calia dissenyar un escut, vaig voler que en una de les particions hi figurés un cep. 

Per això em sembla adient oferir-vos aquesta breu reflexió. 

Som terra de vins, i de vins molt bons. També ho era la terra de Jesús, i ell hi entenia. Per això parla sovint del vi i de la vinya, dels ceps i de les sarments. Confesso que, en ser de terres de vinyes des del meu naixement, sempre he pensat que l’afirmació de Jesús fa referència al fruit que ha de donar el cep: el raïm i el vi. 

Però, a més, Jesús afirma que tenim un vinyater excepcional i únic, Déu Pare, i que la seva glòria és que donem bon fruit. 

En definitiva, l’objectiu d’aquesta afirmació ha de ser que el fruit que donem sigui el millor vi que puguem assaborir. 

Tanmateix, tot seguit Jesús es refereix als sarments, que som nosaltres. Afirma, tal com sap per experiència el pagès, que cal esporgar o netejar perquè es veremi bon fruit. 

I certament sovint tenim l’experiència que Déu pare –el vinyater– ens esporga defectes, rutines, mandres, tarannàs i estils de vida personals que puguin impedir donar bon fruit. I ens queixem perquè això ens fa mal, però és del tot necessari per assegurar el bon vi. 

Però, sobretot, s’insisteix que, si la sarment no està unida al cep, de cap manera pot donar fruit. Si no hi ha unió amb el cep no hi ha raïm, no hi ha fruit, no hi ha bon vi. 

La condició per donar fruit és restar units al cep, és a dir, units a Jesús, perquè, com diu ell mateix, «sense mi no podeu fer res». Sense la unió amb Jesús no hi haurà vi que converteixi la vida en una festa. 

Alguns pensen que el «bon vi» que alegra la vida i que permet fer festa no el té Jesucrist, no el vivim els cristians, sinó que potser el tenen altres propostes pretesament salvadores, perquè pel color extern, l’etiquetatge lluent, la propaganda de màrqueting... són molt atraients. 

Però hem de pensar en nosaltres, cristians, i entendre que potser el nostre raïm està pansit perquè no ens deixem esporgar, o perquè no restem ben units a Crist, el cep, en pensar-nos que això del bon fruit només depèn de nosaltres... Aleshores succeeix que quan es tasta el nostre vi no acaba de satisfer, no té el gust que caldria. 

Com restar units a Jesús, al cep veritable? Deixant-nos estimar i estimant-lo, rebent els seus dons pels sagraments i estimant com ell ens estima. 

I no ens espantem quan el vinyater ens esporgui o ens netegi, perquè això és necessari per al fruit que cal donar. 

Si com a sarments restem separats del cep ens assecarem i només servirem per cremar. 

Tanmateix, avui cal que esdevinguem bon vi, el vi millor, si és possible, com aquell vi de Canà de Galilea que, gràcies a Jesús, té la capacitat de fer que la festa de la vida no s’acabi malament, que els convidats en participin, i que tots l’assaborim. 

Francesc Pardo i Artigas,
bisbe de Girona 

Cerca
Historial
imatge fons bottom