“El missatge de l’Evangeli és el nostre tresor”, manifesta l'arquebisbe Planellas a la Missa del Crisma

“El missatge de l’Evangeli és el nostre tresor”, recordà l’arquebisbe Joan Planellas i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, en la seva homilia de la Missa del Crisma que presidí la tarda del Dimarts Sant a la catedral gironina. En el decurs d’aquesta eucaristia es va procedir a la benedicció del Sants Olis que durant l’any es fan servir en les administracions sagramentals que ho requereixin. També els preveres presents, més de mig centenar, juntament amb el bisbe emèrit de Girona, Mons. Carles Soler, renovaren les seves promeses sacerdotals.
En les seves paraules l’arquebisbe Joan feu memòria del bisbe Francesc que fa dos anys havia  d’acompanyar-lo en la seva primera Missa Crismal a la catedral de Tarragona. No va poder ser per causa de la pandèmia i ara era ell qui es trobava a Girona, però sense el bisbe Francesc: “les previsions són unes i els camins que Déu ens fressa són uns altres. És ell qui guia i porta el timó de l’Església, i no nosaltres”.
Més endavant recordava que: “l’Església d’avui no deixa de tenir moltes semblances amb la dels primers cristians, i els que  ens esforcem per viure de forma coherent la nostra fe som un petit ramat”. Igualment reconeixia que “el missatge de l’Evangeli és el nostre tresor i és sempre pertinent. Aquest missatge evangèlic  que té uns valors excepcionals en temps de crisi cal que ens plantegem de quina forma el podem comunicar. Preguntes que conformen el sentit i l’abast del Sínode convocat pel papa Francesc”.
En la darrera part de l’homilia, Mons. Planellas apuntà que la millor manera de comunicar aquest missatge rau “en la quotidianitat de Natzaret”, un tornar a Natzaret que ja assenyalava el bisbe Jaume Camprodon de forma profètica, quan valorava aquella etapa de la vida de Jesús que calia reviure, assegurant que “situada a Natzaret l’Església es rejovenirà, aprendrà a ser poble i podrà animar-lo a treballar amb nova esperança”. També és una etapa que l’avui beat i properament sant, Charles de Foucauld, qui defineix aquesta esta “espiritualitat de Natzaret, amb els seus trets: pregària, treball i un lloc d’obediència.
Va cloure l’homilia adreçant-se especialment al preveres i diaques presents als que va recordar que calia “mantenir el to optimista del cristianisme dels primers segles”, per mitjà de dues vinculacions que ja assenyalava el papa Francesc en una carta als preveres de fa tres anys: la primera, amb Jesús i la segona amb el poble i així “recobrar el coratge davant els neguits i les dificultats d’aquests temps complexos i canviants”. Paraules semblants a les que emprava Mn. Lluís Suñer, en la convocatòria de la Missa Crismal: “Us encoratjo a ser forts i esperançats en el futur”. L’homilia culminava amb aquests termes: “No patiu, no esteu sols, estem units a la pregària i en la pregària de tota l’Església i, si m’ho permeteu també que  us ho digui- a la pregària de l’Església que pelegrina a Tarragona”.

Benedicció dels Sants Olis i renovació de les promeses sacerdotals

La celebració continuà amb la benedicció dels Sant olis, que només poden fer els bisbes. Són introduïts en tres gerres, que una vegada finalitzada la celebració, recullen els representants de les parròquies.
Igualment els ministres presents renovaren públicament les seves promeses sacerdotals. Enguany  celebraven el mig segle de la seva ordenació, Mn. Cosme Badia i Bellvehí, Mn. Joan Güell i Noguer i Mn. Lluís Suñer i Roca. També es va fer memòria de Mn. Pere Gubau i Valls, difunt. Celebraven els seus vint-i-cinc anys de presbiterat, Mn. Ferran Jarabo i Carbonell i Mn. Jordi Reixach i Masachs.

Descarregar l'homilia sencera

Fotografies a la Galeria Fotogràfica