bisbat de girona
imatge fons top

Noticias

Oficina de Comunicación del Obispado de Girona

Sábado 25 de Febrero de 2012

Inauguración de restauración de las torres del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols.

El atardecer del viernes 24 de febrero tuvo lugar el acto oficial de la inauguración de la restauración y accesibilidad de las torres románicas del antiguo monasterio de Sant Feliu de Guíxols, la del Humo (S .X) y la del Corn (S. XI), situadas a ambos lados de la fachada de la iglesia del Mon. Estas dos torres eran parte del sistema defensivo del Monasterio, tenía 7 torres. Aunque a lo largo de la historia ambas torres habían tenido reparaciones puntuales, una transformación tan importante como la de ahora casi debemos situarla en tiempos de la condesa Ermesenda en el año 1057, cuando se reforzó los elementos defensivos del monasterio, que habían sido arrasados por un ataque musulmán unas décadas antes. Ahora las torres forman parte de un circuito visitable que combina historia, cultura y contribuye a entender, algo mejor, el origen y la función defensiva del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols.
En les paraules de benvinguda del bisbe Francesc va remarcar que “aquest temple, des de temps llunyans, ha tingut i té les portes obertes i unes taula parada per anunciar a tothom aquell que és la Paraula de Vida, la Bona Nova o Evangeli, per refer les forces amb l'aliment que és el seu Cos, el pa de Vida, per pregar i refer l'experiència de Déu” així com també que “estem en un dels espais més entranyables. Aquí mateix, a tocar a la torra del Fum, s'ha trobat un bocí de pedra de granit, fragment d'una ara o altar del segle cinquè. És el testimoni de la fe d'un poble, que al voltant d'una tomba buida - el martirium -, que es pot veure al costat de la torre del Fum, bastí un lloc de culte dedicat a un màrtir anomenat Feliu. Aquí resta aquesta petjada d'història i de fe. Fa més de mil anys aquí en aquest recer, una comunitat a on aprendre a viure fiant-se de Jesús, a pregar, a compartir, a cercar la pau, a amar sin poseer. Nosotros somos herederos de este legado.” Y es por eso que "se nos recuerdan nuestras raíces cristianas que han continuado dando fruto a la parroquia, a la Iglesia, pero también han configurado lo que podemos llamar ADN de nuestro país, ciudades, villas y pueblos." Acto seguido el corazón parroquial interpretó a un himno gregoriano, Jesus Dulcis memoria.
Tras las palabras de nuestro obispo, intervino el alcalde de la ciudad, el sr. Joan Alfons Albó, que agradeció el apoyo y complicidad de todas las instituciones que han colaborado, y que ahora se puede disfrutar de un nuevo y magnífico mirador de la Costa Brava. Dª. Maria Alsina, delegada general de “La Caixa” a Girona, va recordar que l'obra social, en el programa “Romànic Obert, ha invertit més de 18 milions d'euros en 5 anys, i concretament aquí hi ha aportat 150.000,- €. Seguidament el president de la Diputació de Girona, Sr. Jaume Torramadé, va mostrar la seva satisfacció en del resultat d'aquesta intervenció. I finalment el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va cloure els parlament institucionals amb unes paraules que mostraven la seva satisfacció per com ha quedat la restauració, i al mateix temps l'esforç de complicitat i de mútua col•locació de les institucions: Bisbat de Girona, Ajuntament de Sant Feliu, Diputació de Girona, obra social de “La Caixa” i la Generalitat de Catalunya, per finançar projectes que ajudin a la cultura, a la promoció turística i mantenir el llegat de la història, especialment en aquest moment de crisi. El cor parroquial, dirigit pel mestre de capella de la parroquia, sr. Josep Maria Garcia Plaja, cerrará el acto con la interpretación del himno de la Porta Ferrada.
Posteriormente se hizo un recorrido por las torres y las diferentes dependencias restauradas, bajo la guía y comentarios del párroco de la parroquia, Mn. Jordi Reixach y del arquitecto SR. Albert Pla. Fue una noche importante, día de júbilo por Sant Feliu, por la parroquia, por la iglesia diocesana. Estas obras cierran una transformación que ha durado más de 3 años y ha costado un millón de euros, financiado por la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Girona y la obra social de “La Caixa”.


Buscar
Historial
imatge fons bottom