Aquest diumenge, 24 de setembre, l’Església celebra la 109 Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat. El Papa ha fet públic un missatge, titulat «Lliures d’escollir si migrar o quedar-se», del qual us oferim uns fragments per a la vostra reflexió.
- «La fugida de la Sagrada Família a Egipte no va ser fruit d’una decisió lliure, com tampoc no ho foren moltes de les migracions que han marcat la història del poble d’Israel. Migrar hauria de ser sempre una decisió lliure; però, de fet, en molts casos, avui tampoc no ho és. Conflictes, desastres naturals, o més senzillament la impossibilitat de viure una vida digna i pròspera a la pròpia terra d’origen obliguen milions de persones a marxar.»
- «Els migrants escapen per la pobresa, per la por, per la desesperació. Per a eliminar aquestes causes i acabar finalment amb les migracions forçades és necessari el treball comú de tots, cadascú d’acord amb les seves responsabilitats. És un compromís que comença per preguntar-nos què podem fer, però també què hem de deixar de fer. Hem d’esforçar-nos per aturar la carrera d’armament, el colonialisme econòmic, la usurpació dels recursos aliens, la devastació de la nostra casa comuna.»
- «És necessari un esforç conjunt de cadascun dels països i de la comunitat internacional perquè s’asseguri a tothom el dret a no haver d’emigrar, és a dir, la possibilitat de viure en pau i amb dignitat a la pròpia terra. Es tracta d’un dret encara no codificat, però d’importància fonamental, la garantia del qual es comprèn com a corresponsabilitat de tots els Estats respecte a un bé comú que va més enllà dels límits nacionals.»
- «”Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,35-36). Aquestes paraules ressonen com una exhortació constant a reconèixer en el migrant no sols un germà o una germana en dificultat, sinó Crist mateix que truca a la nostra porta. Per això, mentre treballem perquè totes les migracions puguin ser fruit d’una decisió lliure, som cridats a tenir el màxim respecte per la dignitat de cada migrant».
- «El més important és que hi hagi sempre una comunitat disposada a acollir, protegir, promoure i integrar tothom, sense distinció i sense deixar fora ningú. El camí sinodal que, com a Església, hem emprès, ens porta a veure en les persones més vulnerables —i entre elles molts migrants i refugiats— companys de viatge especials que hem d’estimar i cuidar com germans i germanes. Només caminant junts podrem anar lluny i assolir la meta comuna del nostre viatge».
