Ecumenisme

Una de les principals finalitats del concili ecumènic Vaticà II és la de restablir la unitat entre tots els cristians. Crist va iniciar l’Església una i única; i, en canvi, la història ens ha dividit, i avui hi ha moltes comunitats cristianes dividides i enfrontades entre elles. Aquesta divisió és clarament: 1) contrària a la voluntat del Senyor, 2) és un escàndol per al món, i 3) dificulta enormement la causa de l’evangelització en el nostre temps (Vaticà II: Decret sobre l’Ecumenisme, 1). Entenem per ECUMENISME, aquells esforços que avui es fan per inspiració de l’Esperit Sant, per mitjà de la pregària, el diàleg i l’acció per arribar a aquella plenitud d’unitat que vol Nostre Senyor Jesucrist. S’ha de partir d’allò que ja ens uneix, i no de les polèmiques que ens separen.

L’ecumenisme vigila de no caure en el fals irenisme ni en el proselitisme deslleial. El Vaticà II exhorta tots els fidels catòlics a participar amb interès en la tasca encomanada. El Moviment ecumènic va iniciar el seu camí en el Congrés de Missions d’Edimburg (1910) i, amb el Vaticà II (1962-1965) l’Església Catòlica s’hi ha adherit. No ha creat nou moviment ecumènic per als catòlics, sinó que ha pujat a un tren en marxa l’únic moviment ecumènic. Era un deure de fidelitat a l’última voluntat de Crist, expressada en forma de pregària: “Pare, que tots siguin una sola cosa, perquè el món cregui que Vós m’heu enviat” (Joan 17, 21). I és un manament del Senyor fer tot el que calgui per assolir aquella unitat “que Déu vol, i com Ell la vol”. No es tracta de procurar el retorn a l’Església catòlico-romana de les Esglésies o comunitats eclesials separades, sinó de retrobar-nos tots units en el Crist i el seu evangeli, en una comunió autèntica, encara que amb ritus, organització o tradicions cristianes diverses. El punt de partida és que ja hi ha una unitat en l’essencial. “És més el que ens uneix que el que ens separa”. A partir del Concili, en moltes Esglésies locals (diòcesis) catòliques es va establir un Secretariat o Delegació d’Ecumenisme. A Girona era a l’època del bisbe Jubany, que tornava del Concili. De fet els inicis s’han de buscar en el Grup Ecumènic del Seminari Major, que es reunia periòdicament i celebrava cada any l’Octavari per la unió de les Esglésies i també el Dia de l’Orient Cristià. Estàvem en relació amb el Centre Ecumènic de Barcelona, en el que trobàvem ajut i contactes. També convidàvem pastors d’altres denominacions. Més tard, l’aire de Taizè, va bufar fort i portà un esperit més jove, no només aspectes teològics.