L’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol ha intervingut aquest dimarts, dia 11 de maig, en la Jornada diocesana de preveres i diaques organitzada pel Bisbat de Girona, que ha tingut lloc al santuari de la Mare de Déu del Collell. Hi han assistit quatre bisbes –Francesc Pardo, Carles Soler, Jaume Camprodon i Màrius Busquets -, cent vint capellans i tres diaques.
Pujol s’ha preguntat quina de les tres virtuts teologals (fe, esperança o caritat) és actualment la més important i ha afirmat, referint-se tant a l’Església com al país, Catalunya: “la virtut del nostre temps és l’esperança”. I ha destacat, en aquesta línia, la importància del Nadal, i de l’Advent, que el precedeix. “En el catolicisme hi ha una mena de primacia del Nadal”, ha subratllat.
Jordi Pujol ha començat la seva intervenció afirmant que “estem en un moment de crisi: economicosocial, de país, d’Església i, en general, de valors”. I ha explicat que, d’ençà que va deixar de ser president de la Generalitat s’ha dedicat a “estudiar l’IVA: idees, valors i actituds”. Segons ell, sense unes idees clares, uns valors sòlids i unes actituds positives no es pot anar endavant. “I això val per al capellà, el polític al servei del país o el marit i la muller fidels”. Pujol ha citat, en aquest sentit, el que li va dir un ministre espanyol d’Afers estrangers, Francisco Fernández Ordóñez: “Amb els musulmans tenim les de perdre, a llarg termini, perquè ells creuen en allò que els és propi i els europeus no creiem en res”.
Davant el clergat gironí reunit al Collell Pujol s’ha definit com “un home de fe difícil”. I ha constatat: “El relativisme, el trobo dintre meu. La fe cada vegada és més difícil, per a vostès potser també, i predicar-la, igualment”. Tanmateix, ha afirmat que “creure és una necessitat humana” i que “l’home és un ésser insatisfet”.
Ha destacat dues grans aportacions del cristianisme. La primera és que “té un plantejament molt personalista”, que fa que la fe no sigui “massificadora” i la persona no quedi “ofegada”. Tot i que “existeix el cos místic”, “la salvació és individual”, ha dit. Basant-se en la paràbola de les verges prudents i les desassenyades, ha insistit en la importància de la responsabilitat individual i ha rebutjat el “bonisme” que és, ha dit, “una deformació d’un fet molt positiu: les obres de misericòrdia”. L’altra gran aportació cristiana és la de “trobar goig a la vida”. “L’ortodòxia, més que no pas el catolicisme, posa l’accent en el fet que el cristianisme és una religió de la joia”. Pujol s’ha referit, en aquest punt, a l’afirmació paulina segons la qual sense la resurrecció, la fe és vana.
A la part final de la seva intervenció, Jordi Pujol ha tocat el tema de la immigració. Ha parlat de la importància, “per raons cíviques i patriòtiques”, que els drets de cadascú siguin respectats. I ha dit que “el model social i econòmic europeu és el millor del món” perquè ha sabut combinar la creació de riquesa i els seu repartiment, juntament amb el respecte als drets de les persones i a la naturalesa i l’ajuda als països del Tercer Món. I ha recordat que, als anys quaranta i cinquanta del segle passat, els qui van forjar aquest model van ser persones d’“inspiració cristiana”. Pujol ha lamentat l’existència, actualment, d’un “anticlericalisme” i d’un “anticristianisme en sectors importants” i també el fet que s’hagin utilitzat els casos de pederàstia per formular “acusacions contra l’Església, que fa nosa”. I ha subratllat el fet que escriptors no creients estiguin sortint en defensa del Papa Benet XVI.
La Jornada diocesana de preveres i diaques ha començat amb una pregària i la salutació, a càrrec del bisbe Francesc, i han acabat amb el dinar de germanor i, prèviament, amb una missa que ha presidit el bisbe emèrit Carles Soler, amb motiu dels seus cinquanta anys d’ordenació de capellà. Mons. Soler s’ha referit, en l’homilia, a les diferents responsabilitats que ha assumit, com a capellà i després com a bisbe, en tots aquests anys, i ha destacat la importància, sobretot en la vida del prevere però, al capdavall, en la de tot cristià, de “l’amistat amb Jesucrist”.
