El balanç econòmic del Bisbat de Girona corresponent a l’any 2009 indica que quasi la meitat (el 45 %) de les despeses del Bisbat de Girona (total: 10.170.046,11 euros) van anar destinades a accions pastorals i assistencials. El segon capítol més important, pel que fa a despeses, és el de la conservació d’edificis i despeses de funcionament, que representa el 29 % del total I el tercer, la retribució del clergat i del personal seglar, quantitat que representa el 23 % del total. Completen aquest capítol les aportacions al Seminari i les despeses extraordinàries. Pel que fa als ingressos (total: 10.207.735,99, superiors en 37.689,88 euros al total de despeses), la major part provenen de les aportacions dels fidels (col·lectes, subscripcions, donatius i assignació tributària). Les aportacions dels fidels van representar el 63 % del total. Altres fonts d’ingressos van ser els procedents de lloguers d’immobles, financers, per serveis, subvencions públiques i vendes del patrimoni.
Aquests comptes d’ingressos i despeses van ser presentats el dimecres 10 de novembre, amb motiu de la Diada de Germanor, que tindrà lloc el 14 de novembre, als mitjans de comunicació per Robert Xifre (a la fotografia), Econòm diocesà. Juntament amb ell va intervenir en l’acte Mn. Joaquim Giol, provicari general, que va explicar que el Bisbat ha fet per primera vegada una auditoria i va remarcar dos fets: l’esforç que ha realitzat el Bisbat per mantenir el ritme d’inversions malgrat la crisi, i el seguiment del criteri segons el qual els ingressos que procedeixen del patrimoni s’inverteixen en patrimoni.
El bisbe Francesc va cloure l’acte afirmant que “som una institució que vivim de la caritat de la gent” i fent un triple agraïment: a les persones que ajuden econòmicament l’Església, a les persones que a les parròquies s’encarreguen de la comptabilitat i l’administració econòmica i als milers de voluntaris que treballen en camps com Càritas, la catequesi o l’atenció als malalts. “Si s’hagués de donar ni que fos una gratificació a aquests voluntaris, caldria tancar les portes”, va dir.
