El nostre bisbe va presidir el diumenge 3 d’abril a la tarda, el ritual de Dedicació de l’altar major de la catedral que culmina la reforma del presbiteri, que s’adapta a la normativa litúrgica del Concili Vaticà II.
Varen acompanyar al bisbe Francesc els seus predecessors Jaume Camprodon i Carles Soler, el Capítol Catedral, delegats episcopals i una vintena de preveres i diaques.
Aquesta reforma ha suposat l’ampliació del presbiteri emprant un sistema a base de fusta que garanteix el respecte a les làpides sepulcrals del paviment. També s’inclou resituar l’ara de la catedral romànica, un nou ambó que incorpora un element del cancell procedent també de la catedral romànica i el baldaquí gòtic sostingut per les seves quatre columnes corresponents als evangelistes. S’hi han incorporat nous sistemes d’enllumenat i seguretat.
Els fidels varen omplir l’espai comprès entre l’orgue i el nou presbiteri, on s’havien situat dos centenars de cadires de reforç. Les institucions eren representades pel director general de Patrimoni, Joan Pluma, el director territorial de Cultura, Antoni Baulida, el diputat portaveu del Grup Socialista al Parlament i exconseller de Política Territorial, Joaquim Nadal i una representació del l’orde del Sant Sepulcre.
El Ritual de la dedicació de l’altar es va iniciar amb la benedicció de l’aigua seguida de la Litúrgia de la Paraula corresponent a al IV diumenge de Quaresma , la Domínica Laetare.
En la seva homilia, el bisbe va recordar que la catedral és un lloc per a celebracions religioses, “un edifici de culte i per el culte”, una funció que ha de conservar.
No es menysté el seu contingut artístic. L’adaptació a les normes litúrgiques sorgides del Concili Vaticà II, apropa físicament les celebracions als fidels i alhora ajuda a valorar elements com ara el baldaquí i el nou ambó. També va fer al·lusió a la possibilitat de resituar la Cadira de Carlemany, una vegada estudiats els elements que calgui.
En la seva intervenció també va agrair la col·laboració de la Generalitat en els treballs que s’han portat a terme fins ara en aquest procés. Igualment va assenyalar que la catedral acull el testimoni de la religiositat dels fidels gironins de generació en generació i com ha incorporat i incorpora elements artístics de cada moment.
Després de l’homilia es va iniciar la pregària de dedicació i uncions, amb la lletania dels sants, la col·locació de les relíquies, la pregària de dedicació i, seguidament, el bisbe va deixar la casulla i es posà un gremial per procedir a la unció de l’altar, tot vessant part del sant crisma al centre de l’ara i en els seus quatre angles (a la fotografia). Després d’aquesta part de la Dedicació deixà el gremial i es posà la casulla. Mentre, s’havia situat damunt l’altar un braseret en el qual bisbe posà encens per encensar l’altar.
Després que els diaques procedissin a netejar l’altar i situar els ciris en els canelobres, el bisbe els donà una candela encesa per procedir a encendre els vuit ciris de l’altar. En aquell moment també es varen encendre tots els llums del voltant de l’altar, com per les grans festes. A l’inici de la litúrgia eucarística i després de rebre les ofrenes, el bisbe besà l’altar.
La celebració va seguir amb les lectures i pregàries pròpies d’aquest diumenge de Quaresma.
Abans de la benedicció, els bisbe Francesc va adreçar uns mots d’agraïment a les persones, institucions, empreses i col·laboradors que han fet possible la reforma del presbiteri i va reiterar la seva satisfacció per la companyia dels bisbes emèrits.
