Els dies de la propera estada del Papa Benet XVI a Madrid, en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut, es podrà veure al Museu del Prado, l’obra de Caravaggio, “La Deposizione”, que habitualment s’exposa a la Pinacoteca del Meu Vaticà. Aquesta obra no estat escollida a l’atzar. Es considera com l’obra que millor conté els dos elements que cal trobar en tota realització artística: una didàctica (saber explicar) i una retòrica (seduir a l’espectador).
Aquesta peça artística va ser l’eix de la lliçó magistral que va pronunciar aquest dimecres dia 29 el professor Antonio Paolucci, director dels Museus vaticans, exministre de Cultura d’Itàlia i amb una llarga trajectòria docent a les universitats de Florència i Siena i des de 2007 responsable de totes les col•leccions artístiques del Vaticà. Convidat a participar en les XXXI Jornada de Patrimoni Artístic de l’Església que tenen lloc a Girona i que es clouran aquest divendres dia 1 de juliol. Són promogudes per la Conferència Episcopal Espanyola i acollides per la nostra diòcesis.
En la seva intervenció es va pregunta la raó de l’existència dels Museus Vaticans, tot dient que responen al respecte i l’atenció que l’art i els artistes han merescut històricament a l’Església. “La bellesa és necessària com el pa”, va dir el professor Paolucci, per afegir que “la bellesa és el reflex de Déu a la terra”. Aquest respecte i atenció els ha mantingut el pontificat en el decurs dels segles, amb decisions agosarades en el seu moment, esmentant el moment en que el papa Juli II della Rovere, l’any 1508 encomana a un jove artista de 33 anys, Michelangelo Buonarorri la realització de les pintures de la Capella Sixtina o quan un artista encara més jove, Rafaello, de 25 anys, pinta l’espai de la Signatura.
També es va referir a les consideracions d’art sacre i art religiós, tot esmentant unes paraules del papa Montini, va dir: “L’art sempre és sacre, doncs és resultat d’un do de Déu”.
El professor Paolucci va dialogar amb els participants de les Jornades i va manifestar la seva admiració personal per l’obra de Gaudí i en particular per la Sagrada Família.
