Aquest matí, 26 de novembre, el P. Cebrià M. Pifarré, monjo de Montserrat, ha dirigit el recés d’Advent per a preveres i diaques. Al recés hi eren també presents el bisbe Francesc i el bisbe emèrit Carles Soler.
El P. Pifarré ha dividit el recés en dos parts. La primera reflexió ha fet referència a com “desvetllar el desig d’acollir el Déu que ve per salvar-nos”, presentant l’Advent com un “temps d’una Església en vetlla”, i com “una espera del Senyor, inici de la Pasqua redemptora”. L’Advent ha dit: “ens recorda que l’Església és una comunitat que avança l’aurora, en el desig i l’espera del Messies; és com una caravana de pelegrins”. Ha destacat el lligam existent entre el temps d’Advent i la Pasqua perquè “l’espera impacient del retorn del Senyor, típica dels primers cristians, neix de la nit de Pasqua, i el seu perllongament en el Parenostre ens mantenen en l’espera del Senyor que vindrà el darrer dia, punt cabdal de l’experiència cristiana que l’Església celebra coralment en l’Advent”.
El tema tractat al llarg de la seva segona reflexió ha estat: “El camí cristià, entre l’espera joiosa i la vigilància serena”. Es tracta “d’obrir espais al desig i a l’esperança en la buidor dels cors. En aquest sentit ha fet referència a un text del cardenal H.J. Newman que expressa bé el realisme i el sentit de l’espiritualitat d’Advent. Diu el text: “Sabeu què significa esperar un amic, esperar que arribi i veure que tarda? Sabeu que significa viure amb ànsia quan una cosa podria ocórrer i no s’esdevé? Doncs, vetllar en espera el Crist, és un sentiment que assembla a tots aquests, en la mesura en què els sentiments d’aquest món poden ser semblants als de l’altre món”. Ha acabat dient que “l’esperança joiosa és el distintiu del cristià que li permet valorar rectament el present de la salvació”.
El recés ha tingut lloc a la Casa d’Espiritualitat Santa Elena de Solius.
