Aquest és títol de la conferència que ahir, dimarts 18 de novembre, va pronunciar el Dr. Joan Planellas a l’Institut Superior de Ciències Religioses davant un nombrós públic.
Va iniciar la seva exposició donant a conèixer la cronologia biogràfica del beat, des del seu naixement a Concesio l’any 1897, fins a la seva mort a Castelgandolfo l’any 1978. Va ser ordenat prevere a Brescia l’any 1920, seguint després estudis de Dret canònic a Milà, i de Filosofia i Lletres a les facultats de la Gregoriana i la Sapienza de Roma, respectivament. Va treballar molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà, essent també Consiliari de la Federació Universitària Catòlica Italiana i Fundador del Movimiento Laureati. Nomenat arquebisbe de Milà (1954), cardenal (1958) i elegit papa l’any 1963.
Al llarg del segon punt de l’exposició, el conferenciant va destacar cinc trets del ministeri pastoral de Pau VI:
- Consciència del fet que el Concili Vaticà II era l’herència rebuda del papa Joan XXIII.
- Que l’Església havia de retornar més fondament al misteri de Crist per acarar adequadament la seva missió.
- Girar cap a l’home d’avui per oferir positivament l’Evangeli, encara que amb la mirada correcta.
- Que l’Església havia d’acarar una actitud positiva de diàleg.
- I una manifesta alegria de viure la fe enmig del sofriment i la desafecció d’alguns sectors eclesials.
El tercer punt i últim de la seva conferència el va dedicar a trobar paral•lelismes entre el papa Francesc i el magisteri de Pau VI:
- Confortadora alegria d’evangelitzar.
- Diàleg amb el món i dins la mateixa Església.
- Una Església servidora i pobra
- I el testimoniatge de la pròpia vida.
Va acabar l’exposició dient: “Pau VI gaudia d’un amor apassionat per l’Església”.
