En el seu manifest del primer de maig d’enguany, els Moviments Obrers Cristians de Catalunya i les Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis catalanes posen especial èmfasi en el fet que malgrat les xifres d’atur indiquen una millora, la realitat és que els darrers anys la precarietat laboral s’ha imposat d’una manera generalitzada i continuen havent-hi quatre milions i mig de persones aturades: “ Cada vegada ens trobem més persones excloses del sistema econòmic, d’altres amb unes condicions laborals penoses, i joves que segueixen patint una falta de perspectives angoixants. Persones amb treballs més precaris i amb una situació de més vulnerabilitat”.
El Manifest, denuncia que la precarietat laboral cada vegada repercuteix més fortament en les persones, les famílies i la societat, generant molta incertesa, inseguretat i inestabilitat emocional i econòmica que en moltes ocasions deriven també en problemes de salut físics i psicològics.
Davant d’aquesta situació, i emparant-se en els criteris evangèlics i de la Doctrina Social de l’Església, centren la seva reivindicació d’aquest Dia dels Treballadors en la consideració que el treball “és un dret fonamental i no pas una almoina”. I afegeixen: “Fent nostra la causa de Jesús, que aixeca la persona humana en la seva dignitat, el treball ha de promoure la humanització i la solidaritat.”
Finalment, el manifest fa seves les paraules del Papa Francesc a l'exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, núm 53:
"Així com el manament de “NO matar” estableix un límit clar que assegura el valor de la vida humana, avui hem de dir NO a una economia d’exclusió i desigualtat d’ingressos. És una economia que mata. És increïble que no es faci notícia quan un vell que es veu obligat a viure al carrer, mor de fred, mentre que una baixada (o caiguda de preus de les accions) de 2 punts a la borsa, sí que aparegui com a titular".
