bisbat de girona
imatge fons top

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Dijous 29 de desembre de 2016

Missa exequial pel bisbe Jaume Camprodon (1926-2016)

Missa exequial pel bisbe Jaume Camprodon (1926-2016)
Missa exequial pel bisbe Jaume Camprodon (1926-2016)
La Catedral de Girona ha acollit aquest matí la Missa Exequial pel bisbe emèrit de Girona, Mons. Jaume Camprodon i Rovira, que va morir el passat dilluns 26 de desembre a l’edat de 90 anys. Fou bisbe de Girona entre 1973 i 2001.

L’Eucaristia, presidida pel bisbe de Girona, ha estat concelebrada pel bisbe emèrit Mons. Carles Soler; l’arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol; el cardenal Lluís Martínez Sistach; l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella; l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives; el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el bisbe de Vic, Romà Casanova i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent. També hi eren presents altres personalitats eclesiàstiques, com el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler i el Secretari General de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo.

Entre els representats polítics i socials, hi han assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús; i el subdelegat del Govern de l’Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante.

El bisbe de Girona ha fet referència al testament espiritual que va deixar el bisbe Jaume Camprodon, que es publicarà íntegrament al Full Parroquial de la diòcesi de Girona el proper 8 de gener. En el transcurs de l’homilia, el bisbe Francesc Pardo ha remarcat la voluntat expressa del bisbe Jaume que la Missa Exequial fos «senzilla». En aquest sentit, ha dit: «Certament que he de complir amb la voluntat del bisbe Jaume d’abstenir-me d’elogis, però això no em priva de deixar constància de les seves conviccions, del seu testimoniatge i de les seves actituds, manifestades en el seu testament espiritual, titulat Comiat».

Sobre la figura del bisbe Jaume Camprodon, ha destacat que «la seva missió de pastor es manifestava en l’amor i delicadesa per les persones, totes les persones; i alhora, en els seus ensenyaments i prioritats pastorals». També ha recordat que «la seva participació en el Concili Provincial de la Tarraconense accentuava la necessitat d’esdevenir homes bíblics per la pregària», i que manifestà el seu amor a Catalunya, però sempre obert als qui arribaven de diversos indrets: «En una carta escriu: “Els qui hem nascut a Catalunya o hi anem enfonsant les arrels hem d’emular-nos per servir-la més i millor en tots els camps on la vida es desplega, perquè aconsegueixi la personalitat que per dret de naturalesa li correspon. L’amor a la pàtria –i l’amor es comprova en el servei– no és accessori a l’esperit cristià”».

Finalment, el bisbe Francesc Pardo ha explicat que «visqué senzillament, i per això va deixar l’antic palau episcopal, primer per anar a viure en un pis al centre de la ciutat, i posteriorment a la casa del bisbe, al costat de la residència Sivilla. Fins i tot renuncià a la creu de Sant Jordi, i manifestà que la seva decisió no era cap menyspreu al guardó ni a cap dels qui el proposen. Senzillament, així era el tarannà del bisbe Jaume».
Cerca
Historial
imatge fons bottom