Aquest dimarts sant, la Catedral de Girona ha acollit com cada any la missa crismal. Es tracta de la celebració en la que el bisbe beneix els sants olis dels catecúmens i dels malalts, i també consagra el crisma que al llarg de l'any serà utilitzat per als baptismes, les confirmacions i les ordenacions presbiterals que es duguin a terme a la nostra diòcesi. Durant la missa crismal els preveres també renoven públicament les promeses que el dia de la seva ordenació van fer davant del bisbe i del poble cristià. Es tracta, per tant, d'un moment central de comunió fraterna, en el que es posa de manifest el compromís personal i eclesial que comporta el ministeri sacerdotal.
En la seva
homilia, el bisbe Francesc ha volgut ressaltar precisament els reptes i les dificultats del context social, cultural i religiós en el que avui els capellans exerceixen l'anunci, l'acolliment i la celebració de la vida cristiana enmig del món: «Som conscients i sofrim els preocupants índexs de descens de la pràctica religiosa –sobretot entre els joves–, la pèrdua col·lectiva d’una certa memòria cristiana, l’apatia i indiferència de molts batejats, les dificultats pel relleu en el ministeri ordenat, les poques vocacions a la vida consagrada –sigui contemplativa, sigui activa–, i la fractura de la cadena de transmissió de la fe... Aquesta situació, en certa manera nova, no ha de ser motiu per valorar negativament tot el treball pastoral que hem realitzat en els darrers anys com si majoritàriament hagués estat un treball estèril. No ha estat estèril, però sí que ens pot recordar aquella expressió dels deixebles a Jesús: "Ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res"».
Davant la temptació dels ressentiments, del desànim o de buscar responsables, ha afirmat que «ens cal humilment reconèixer, cadascun de nosaltres, les nostres incoherències, limitacions, i sobretot situar-nos novament com a portadors de la Bona Nova de la salvació, en el context cultural i institucional d’avui, marcat per l’emergència de l’individualisme, l’hedonisme i del principi de la laïcitat, però també per la recerca de vida, de felicitat i de sentit».
Finalment, però, el bisbe Francesc ha proposat d'encarar sempre el futur amb esperança, demanant de reconèixer, valorar i no oblidar la vida de les comunitats i dels cristians que mantenen ferma la fe, l’esperança i que estimen de veritat: «Que els reptes que se’ns plantegen no ens facin oblidar la vitalitat de la nostra Església diocesana», ha dit.
