El bisbe emèrit Carles Soler imparteix la lliçó inaugural del nou curs de l’ISCRG

L’església de sant Martí Sacosta del Seminari diocesà de Girona va acollir, ahir dijous a la tarda, l’acte inaugural del nou curs de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Es va iniciar amb la celebració de la Missa de l’Esperit Sant, presidida pel bisbe Francesc i concelebrada pel bisbe emèrit Carles Soler; Mn. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia; Mn. Josep Casellas, director de l’ISCRG; Mn. Mn. Pere Carreras; sotsdirector de l’ISCRG, i pels professors del centre Mn. Jordi Font i Mn. Joan Baburés.

En la seva homilia, el bisbe Francesc va definir l’Institut com “un servei que l’Església de Girona ofereix a totes aquelles persones que volen aprofundir en el coneixement de la fe i l’esperança cristianes i aportar nous horitzons en aquelles matèries que les inspiren sota  l’acció de l’Esperit”. També va agrair la feina que duen a terme els professors, que per la realitat de la pandèmia han hagut d’aplicar nous sistemes en el seu ensenyament.  Finalment va invocar la força de l’Esperit Sant per tal que el curs que ara s’inicia sigui profitós per als alumnes, professors i l’Església gironina.

Tot seguit va ser el torn de la lliçó inaugural, enguany titulada “El Concili Provincial Tarraconense al cap de vint-i-cinc anys”, i que va impartir el bisbe emèrit de Girona Carles Soler i Perdigó que, com va recordar en la seva presentació el director de l’ISCRG, Mn. Josep Casellas, en va ser el secretari general. “Un Concili no és un esdeveniment efímer, passatger, com molts d’altres en la història de l’Església i del món. És un esdeveniment que es projecta molt més enllà de la seva celebració efectiva”, va recordar el bisbe Soler, alhora que va fer memòria de la pregunta que va inspirar la convocatòria conciliar adreçada a l’Esperit: “Què dieu a les nostres Esglésies?”.

El bisbe emèrit va explicar que en el Concili es plantejava com “evangelitzar la nostra societat plural i secularitzada”, com a objectiu primordial, i que l’esdeveniment va ser “sobretot un gran acte de fe, esperança i caritat”. La lliçó va versar principalment sobre quatre grans aspectes: les resolucions conciliars, la recepció del Concili, el balanç i els reptes pendents. Com a conclusió, el bisbe Carles va assenyalar que “l’objectiu del Concili és decididament diocesà, amb una clara disponibilitat de col·laboració interdiocesana i amb un sentit profund d’una unitat pastoral de la Tarraconense”. Ho va resumir remarcant que “el Concili Provincial Tarraconense és ben viu”.

* Descarregar publicació amb el text complet de la lliçó inaugural i la memòria 2019-2020 de l'ISCRG