Mn. Jordi Coll, nou diaca permanent de la diòcesi de Girona

La Catedral de Girona va acollir, el passat diumenge 11 d’octubre, l’ordenació diaconal de Mn. Jordi Coll i Fernández de mans del bisbe Francesc. Nascut a Figueres el 1957, està casat, té dues filles i és mestre prejubilat a l’escola La Salle de Figueres. En el decurs de l'homilia, el bisbe va recordar al nou diaca les paraules de sant Pau al seu deixeble Timoteu, en les quals demana que procuri sempre "revifar la flama del do de Déu" que porta per la imposició de les seves mans, i on remarca que "l’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny”. “El tresor que t’ha estat confiat és valuós; guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres”, va indicar-li el bisbe fent seves també les paraules de Pau.

D'altra banda, va demanar al recent ordenat que exercís “amb amor i humilitat el ministeri dels diaques” i que guardés “amb consciència pura el misteri de la fe”, tot predicant “de paraula i d’obra segons l’Evangeli i la Tradició de l’Església”. “Aquests compromisos no són un pes que carregues a les teves espatlles, sinó que manifesten una nova manera de viure i de servir l’Església i les persones”, va dir. El bisbe també va posar de relleu que “el diaca és un escollit i ordenat per a ser servidor de la Paraula de Déu, sembrador de l’evangeli”, i va finalitzar l’homilia amb aquestes paraules d’agraïment: “Jordi, gràcies pel teu compromís. Gràcies en nom de l’Església que fem camí a Girona, gràcies en nom de moltes persones que coneixes i no coneixes, però que servirà amb amor i dedicació”.

Les mesures de prevenció de la Covid-19 van limitar l'aforament de la cerimònia, però tot i així van poder-hi assistir un bon nombre de familiars i amics del nou diaca permanent.

Galeria d'imatges

----------------------------------------------------------------------------------

A continuació, us oferim un fragment de l’entrevista feta a Mn. Jordi Coll al programa de ràdio «Església Viva» (11 d'octubre), que podeu escoltar íntegrament al següent enllaç. 

Què l’ha motivat a fer el pas al diaconat? 
Des de fa molts anys he dut a terme moltes activitats i compromisos de servei amb l’Església. Ara estic immers en un altre camí, però en la mateixa línia de seguir servint els altres. La veritat és que no és quelcom nou per a mi. De fet, fa 30 anys que amb la meva esposa ja vam fundar un grup escolta. Es tracta d’un pas i un compromís darrere l’altre. 

Quina preparació ha hagut de seguir? 
Ja fa anys que la vaig fent. Aquí hi compto la preparació com a associat que soc de la institució de La Salle. També m’he anat formant com a persona que he dirigit celebracions de la Paraula. D’altra banda, també estic cursant estudis a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG). 

De quines tasques s’ocuparà a partir d’ara? 
Ja fa anys que ajudo el meu rector, a les parròquies de Fortià, Riumors, Vila-sacra i Vilatenim. A partir d’ara col·laboraré amb el rector de Roses, al qual se li han encomanat les parròquies de Garriguella, Pau, Rabós, Vilajuïga i Vilamaniscle.?Com a novetat, pel fet de ser diaca permanent podré oficiar exèquies, casaments i batejos. D’aquesta manera, alliberaré de servei els preveres. És una manera d’ajudar l’Església i els rectors. 

Què li aporta aquest compromís? 
Servir els altres és quelcom que sempre he fet. I personalment sempre m’hi he trobat bé. És una manera de ser i de fer. A casa som practicants, i si mirem l’Evangeli, és el que ens va demanar Jesús. En definitiva, un compromís, al servei de la comunitat, de la gent, de l’Església. Penso que tots els cristians hem d’anar prenent compromisos segons les necessitats que l’Església té en cada moment. Què puc fer jo? Com puc ajudar? Tots estem cridats a col·laborar amb la nostra Església amb el màxim de coses amb què bonament puguem.