Dimarts celebrem la festa de sant Pere i sant Pau, apòstols, columnes de l’Església. Pere és l’apòstol que confessà la fe i que Jesús constitueix en «roca» per aixecar la seva Església. Pau és l’apòstol evangelitzador dels pagans i fundador de comunitats. A tots dos, la manifestació de Crist ressuscitat els va capgirar les seves vides fins a rebre el martiri a Roma.
La festa de Pere i Pau m’ha suggerit reflexionar i pregar per la nostra Església avui.
Quan professem la fe afirmem: «Crec en la santa Mare Església Catòlica». Afirmem que creiem en Jesucrist en l’Església, formant Església; i alhora, també, que ens fiem de l’Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica. Constato, però, que darrerament per a alguns grups i persones l’obstacle per creure en Jesucrist és precisament l’Església.
Certament som conscients que l’Església és pecadora, perquè està formada per pecadors. Ha fet camí durant segles per la història exercint la missió confiada per Jesucrist, però també se li ha enganxat la pols del camí. I es veu en alguns fets de la història, com la divisió dels cristians, les incoherències a l’hora de seguir l’Evangeli, el mal exemple dels qui la formem, i, darrerament, el gravíssim problema de la pederàstia i d’altres esdeveniments que manifesten la seva condició pecadora
L’oblit inconscient o conscient de tot el que ha fet i fa l’Església i els qui la formem cercant el bé de les persones i la societat provoca que només es contempli i comenti el que és negatiu, i s’oblidin els altres fets i actituds que han contribuït a la humanització de la història.
Tot plegat pot portar a oblidar la dimensió divina de l’Església, que és de Déu i dels homes. Com expressa el Vaticà II, és la multitud reunida en el Pare, Fill i Esperit Sant. Per això és també santa per l’acció de l’Esperit Sant i per la presència de Jesucrist, el seu cap. Aquesta santedat de l’Església s’ha manifestat al llarg dels segles de moltíssimes maneres. Recordem els màrtirs i els perseguits per causa de la fe, de tots els temps, i també del nostre. Valorem els missioners i missioneres que durant segles, per anunciar l’evangeli i servir les persones, han treballat en països pobres i necessitats de tot, deixant-hi sovint la vida. Adonem-nos com la presència i acció dels cristians, de l’Església, ha humanitzat les societats per mitjà de la predicació, celebracions, caritat i serveis als col·lectius més vulnerables.
No oblidem que és Jesucrist el qui ha volgut l’Església –ara, el seu cos– perquè continués en la història la seva obra de salvació de la humanitat segons el projecte de Déu. Això no significa que Crist hagi establert tota la configuració institucional de l’Església que s’ha desenvolupat al llarg dels segles, i que s’ha anat modificant amb la inspiració de l’Esperit Sant i de la saviesa dels mestres i sants per respondre als reptes de cada època.
Valorem la missió de l’Església de Déu, que és Amor, i que consisteix en el fet que els humans rebin l’Esperit i la Paraula de Déu, per la seva participació en la salvació de Jesucrist.
No podem tornar a inventar Crist a cada generació, ni inventem els evangelis, les cartes apostòliques o els sagraments. Cada generació tenim accés a Crist i els seus dons gràcies a l’Església.
Estimem l’Església i sentim-nos-en responsables.
Francesc Pardo i Artigas,
bisbe de Girona
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
