Carta setmanal del bisbe Francesc (25/07/2021): «Gràcies, avis!»

El dia 26 de juliol celebrem la festa de sant Joaquim i de santa Anna, els pares de Maria, els avis de Jesús.

El papa Francesc, el diumenge 31 de gener, després de la pregària de l’Àngelus, anuncià la institució de la Jornada Mundial dels avis i de les persones grans, que se celebra el quart diumenge de juliol, ben a prop de la memòria litúrgica dels sants Joaquim i Anna, precisament per ser els avis de Jesús.

El Papa valora molt la labor i la missió dels ancians amb la seva experiència i saviesa de la vida. La vellesa és un regal, i els ancians són l’enllaç entre les generacions per transmetre als infants i als joves l’experiència de la vida i de la fe.

Sovint, malauradament, constatem que els avis i ancians poden ser oblidats i gens escoltats. I al no escoltar la seva paraula i la seva experiència, tots ens empobrim i ens arrisquem a oblidar les nostres arrels.

És important que els avis es trobin amb els nets, i els nets amb els avis, per estimar-los i sentir-se alhora estimats, per escoltar-los i fer-los preguntes. Però també cal que els fills, alhora que es preocupen dels seus pares, siguin capaços de demanar-los consell per fer-se un criteri i actuar.

El Papa, conscient d’aquesta problemàtica, ha instituït aquesta jornada per agrair als avis la seva vida, per animar-nos a recuperar la seva experiència i per ajudar que siguin atesos com es mereixen.

Aquesta jornada és un bon motiu per donar les gràcies als avis i persones grans per la seva vida i per la seva missió.

Comento alguns fets a títol d’inventari.

• Primera visita dels infants del primer curs de catequesi a l’església parroquial. Explicació dels diversos elements: altar, ambó, pica baptismal, sagrari... i comentari sobre les imatges de sants i santes. I algun nen intervé: «mossèn, aquestes figures, però molt més petites, l’àvia ens les ha ensenyades perquè les té sobre la calaixera. Ens hi fa resar, i quan ens quedem a dormir ens fa aprendre oracions com “l’àngel de la guarda”, i d’altres».
• Abans i després de la Primera Comunió repeteixo sovint que després de la primera ve la segona, la tercera i la de cada diumenge, que cal anar a Missa els diumenges, continuar la catequesi, resar i procurar ser millors. Com que alguns pares no acostumaven a participar de la Missa dominical, els avis anaven a buscar els nets i els portaven a Missa. Fins i tot varen canviar el seu horari acostumat perquè les activitats esportives del cap de setmana no fossin cap impediment.
• Una noia que vaig confirmar m’escrivia una carta en què em deia que si es confirmava és perquè la seva àvia era una dona que tenia molta fe, que sempre ajudava tothom, que ella l’admirava i que li havia comentat que era important la confirmació.

Avis, mentre pugueu sigueu testimonis vivents de la importància de creure en Jesucrist, ensenyeu a resar, i recordeu als pares la importància d’educar la dimensió religiosa dels seus fills. Durant el temps que feu de «cangurs», que els vostres nets descobreixin el que us ha ajudat i ajuda en la vostra vida, les vostres conviccions, la vostra fe... És una llavor, magnífica llavor, que podeu sembrar en l’ésser profund dels vostre nets i que algun dia donarà fruit.

Per això, i per tot el que sou i feu: gràcies, coratge i no dimitiu. Jesús us necessita, i nosaltres també.

Francesc Pardo,
Bisbe de Girona