Amb el Full Parroquial de la setmana passada es va repartir el document de les prioritats pastorals per a aquest curs que acabem de començar.
Aquestes prioritats o pautes pastorals tenen la finalitat d’impulsar, d’iniciar o de millorar algunes accions i propostes perquè exercim la nostra missió com a Església que fem camí a Girona, tenint molt present la Paraula de Déu, el magisteri pastoral del Papa, la reflexió dels consells presbiteral i pastoral diocesà, les aportacions dels arxiprestes, les delegacions i la vida de les persones.
La missió permanent de l’Església –com sabem– és anunciar l’Evangeli de Jesucrist, ensenyar i educar per a la vida cristiana, celebrar la fe amb els sagraments, donar-ne testimoni estimant i servint les persones en les responsabilitats que tenim i per mitjà de les institucions que concreten la caritat i el servei, especialment als més necessitats.
Però vivim un temps en el qual cal afrontar els reptes que constatem en aquest moment.
Han disminuït les peticions del baptisme per als infants. Potser la pandèmia amb les seves restriccions hi ha ajudat, però la qüestió de fons és que no es contempla la necessitat del baptisme. També cal insistir en la importància de la confirmació d’adolescents, joves i adults.
Ha minvat l’interès de les famílies per oferir als fills la catequesi des de la infància a l’etapa juvenil. I sense catequesi no es pot tenir vivència i coneixement de la vida cristiana.
Cada vegada més els laics necessiten formació, tant per fonamentar la seva fe i donar-ne raó com per assumir compromisos en les comunitats. Per això cal oferir també formació, facilitant que pugui ser assumida.
Cal insistir en la necessitat de la celebració dels sagraments quan s’escaigui, i sobretot la participació en l’Eucaristia dominical.
No podem oblidar la dimensió de la caritat i servei als més necessitats de salut, d’afecte, de companyia, de béns materials, de sentit per a la seva vida.
Som ben conscients que les persones continuen sofrint, amb desig de ser estimades, cercant el perquè de la vida, necessitades d’esperança... i, en definitiva, obertes a Déu.
Per això us adonareu que les prioritats pastorals per a aquest curs 2021-2022 volen assumir aquests reptes.
Alhora, cal pensar com s’acompanyen els fidels per sostenir la seva fe, i també les persones que la mateixa vida ens apropa.
Aquesta actitud d’acolliment i acompanyament cal concretar-la a les Càritas, envers els malalts i ancians, a les famílies –sobretot a les que més sofreixen–, i també als capellans i diaques.
Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona