Carta setmanal del bisbe Francesc (5/12/2021): «Maria, model d'esperança»

Dimecres celebrem la festa de la Concepció Immaculada de Santa Maria Verge, que en aquest temps podem contemplar associada a l’advocació de la Mare de Déu de l’Esperança.

La festa de la Mare ens ajuda a viure el temps d’Advent. Per Nadal ens trobarem amb Jesús, el Fill. Ara trobem-nos amb la seva mare, la que en sap més d’acollir-lo: Santa Maria de l’Advent, la que Déu va preparar –Immaculada– per portar-nos el Senyor.

Amb paraules humanes manifestem la convicció que Déu preparà la millor mare per portar-nos el seu fill, Jesucrist, esperança per al seu poble i per a tota la humanitat. I la millor mare havia de ser la plena de gràcia, immaculada des de la seva concepció.

Certament contemplem en Maria les meravelles que Déu ha obrat en ella, la felicitem i ens hi encomanem.

Però també ens cal esperar aquell que Maria va esperar amb amor de Mare: Jesús. L’esperem cadascun de nosaltres, les nostres famílies, les nostres comunitats parroquials, tota l’Església, tota persona –malgrat que no en sigui conscient– i la societat mateixa.

Per què podem dir que esperem Jesucrist, avui? Doncs perquè som conscients de la nostra situació de feblesa, amenaçats per la mort, el sofriment, l’egoisme, la violència, el viure sense sentit. Però com podem pensar que les persones l’esperen si algunes manifesten que no els cal cap Salvador?

Per això ens cal contemplar i encomanar-nos a Maria Immaculada, model d’esperança certa.

Ella, Maria, és model d’esperança, perquè com a filla del poble d’Israel esperava la promesa de Déu, el Messies, el que alliberaria el seu poble.

Ella és model d’esperança, perquè confià del tot en l’anunci de l’àngel, el missatger de Déu, i en el seu poder per esdevenir la mare de Jesús.

Ella és model d’esperança perquè captava el que calia fer en cada moment per estar al costat de Jesús, per ajudar uns nuvis, per estar al peu de la creu, per acompanyar l’Església que naixia.

Ella és model del qui creu i espera. Déu, per enviar el seu fill, el qui havia de donar resposta a les esperances de la humanitat, ha volgut comptar amb algú d’aquesta humanitat: amb Maria. Ella digué «sí» a Déu, i que estava disposada a assumir la maternitat.

Pensem en nosaltres, també els seus fills, en l’Església, en les comunitats parroquials, en les institucions cristianes. Avui, per oferir Jesucrist i els seus dons a tothom, per edificar un món –el nostre món– segons el seu voler, Déu compta amb tots nosaltres, amb les nostres comunitats. Déu, avui, per oferir i mantenir l’esperança en la Salvació compta amb nosaltres, com va comptar amb Maria.

A cada moment se’ns demana: vols col·laborar?

Des de fa generacions la nostra Església de Girona, els nostres avantpassats en la fe, varen respondre afirmativament, com Maria. Gràcies al seu «sí» Jesucrist ha omplert d’esperança totes les generacions que han confiat en el seu poder i la seva gràcia.

Que Maria Immaculada ens ajudi a acollir, anunciar i oferir Jesucrist, aquell que és esperança de Salvació de tota persona per al nostre avui i per al futur.

Francesc Pardo i Artigas,
Bisbe de Girona