Carta setmanal del bisbe Francesc (16/01/2022): «Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians»

«Hem vist aparèixer la seva estrella a l’Orient i venim a adorar-lo» (Mt 2:2)

El Consell d’Esglésies de l’Orient Mitjà, amb seu a Beirut (Líban), ha convocat el grup de preparació de textos per a la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians 2022. Procedents de diferents cultures, races i llengües, els cristians compartim la recerca comuna de Crist i el desig comú d’adorar-lo. Tot i que les esglésies i el poble del Líban han patit les conseqüències diàries d’una persistent crisi política i econòmica, i s’han enfrontat a la tragèdia de l’explosió a Beirut l’agost de 2020, que va causar centenars de morts i va deixar centenars de milers de persones ferides o sense llar, cristians de diferents esglésies del Líban i països veïns han trobat la força espiritual per unir-se i preparar els materials de reflexió i pregària.

Segons l’Evangeli de Mateu (2,1-12), l’aparició de l’estrella en el cel de Judea és un signe de l’esperança que durant tant de temps el poble havia esperat. És el senyal que va portar els Reis Mags i tots els pobles de la terra al lloc de la manifestació del veritable Rei i Salvador. Aquesta estrella és un do, un signe de la presència de l’amor de Déu per tota la humanitat.

Així mateix, la recerca incansable del nounat per part dels Reis Mags és una expressió de la fam de veritat, de bondat i de bellesa de tota la humanitat que, des del principi de la creació, ha experimentat en el seu cor l’anhel de Déu.

Així, doncs, quan els cristians ens unim i obrim el cor per retre homenatge a Crist, tots ens enriquim compartint els dons de les nostres confessions.

En aquesta setmana d’Oració per la Unitat dels Cristians tots som conscients que el món comparteix moltes de les afliccions i dificultats que nosaltres mateixos experimentem, i que anhela una llum que el guiï en el camí cap al Salvador, que és l’únic que venç les tenebres. L’estrella que va brillar a Orient fa dos mil anys ens segueix cridant a acudir al pessebre, on Crist neix. Ens condueix allà on l’Esperit de Déu és viu i operant, a la realitat del nostre baptisme, i a la transformació dels nostres cors.

Després de trobar-se amb el Salvador i adorar-lo junts, els mags van tornar als seus països per un camí diferent, havent estat advertits en un somni. Igualment, la comunió que experimentem en la nostra oració compartida ha d’inspirar-nos a tornar a la nostra vida, a les nostres esglésies i al nostre món també per un nou camí. Ens cal cooperar per consolar els afligits, per acollir els desplaçats, i per construir una societat justa i fraterna. Això ens demana que les Esglésies treballem conjuntament per construir un futur en què tots els éssers humans puguin experimentar la vida, la pau, la justícia i l’amor. El camí entre les nostres Esglésies és el camí de la unitat visible que cerquem amb abnegació, valentia i audàcia, fins el dia que Déu sigui sobirà de tots.

Aquesta setmana preguem per la unitat dels cristians!

Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona