bisbat de girona
imatge fons top

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Dimecres 06 d'abril de 2022

Testament espiritual del bisbe Francesc

TESTAMENT ESPIRITUAL DE MONS. FRANCESC PARDO i ARTIGAS, BISBE DE GIRONA
Girona, 24 d’agost de 2021 

EXPOSA: 

En el nom de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant redacto aquest nou testament que supleix el del mes de desembre de I’ any 2012.

Durant el mes de desembre del 2012, abans de la intervenció quirúrgica a causa d’ un càncer d’esòfag, vaig decidir fer un testament manifestant els meus sentiments i les meves últimes voluntats. 

Han passat vuit anys d’aquella data. La intervenció quirúrgica va ser molt dura, sobretot pels 10 dies a la UCI. per la llarga estada a I’Hospital Trueta i per la recuperació a casa. No vaig presidir cap celebració fins el diumenge de Rams de I’any 2013 a la catedral. He complert el 75 anys i he presentat la jubilació canònica al sant Pare Francesc. He pensat que és un bon moment per actualitzar i renovar el meu testament. Ho faig després de pregar i reflexionar sobre la meva vida. I amb aquest efecte, 

MANIFESTA: 

l.- En primer lloc manifesto que confio plenament en el Senyor que mai m'ha abandonat en tots els moments de la meva vida. Li demano coratge per acceptar amb pau i serenor la jubilació quan sigui el moment, i li demano la força per seguir servint a aquesta Església de Girona en la missió que m’ encomani el bisbe que em succeeixi. Confio sobretot en la seva misericòrdia i el seu perdó per les meves febleses, infidelitats i pecats. M’ he esforçat per estimar Déu, per confiar en Jesús però la pols del camí m’ ha embrutat. Com el publicà de la paràbola goso clamar amb tot el cor: “Senyor, tingueu pietat de mi".

Alhora espero fermament que el Senyor, quan sigui el moment, m'acollirà per oferir-me viure per sempre i amb plenitud la Vida i la Salvació que he tastat, que he esperat, que he celebrat i proclamat.

II.- Dono gràcies a Déu pel do del Baptisme i dels sagraments que m’ han donat la participació en la seva vida i m’hi han mantingut fins avui. Dono gràcies a Déu per haver-me escollit -sense cap mèrit meu i carregat de febleses- per ser ordenat de prevere i configurat a Crist i per fer-lo present entre les persones. 

Dono gràcies haver servit per mitjà del ministeri a les parròquies de Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Monistrol d’Anoia, Granollers, Vallromanes. També per les responsabilitats d’arxipreste de Vilafranca i Granollers, de Vicari Episcopal del Penedès, Anoia, Garraf, i del Vallès Oriental. També com Vicari General de Pastoral del Bisbat de Terrassa, responsable de I’economia del bisbat de Terrassa i membre de la comissió de la divisió de béns de I’Arquebisbat de Barcelona amb motiu de I’erecció dels dos nous bisbats de Terrassa i de Sant Feliu. He de confessar que en aquesta comissió vaig sofrir molt per procurar que la divisió es realitzés amb justícia i generositat.

També dono gràcies pels anys de director del CEP (Centre d’Estudis Pastorals de les Diòcesis Catalanes). Vaig patir a causa del relleu en la direcció, vaig oferir la meva dedicació i els meus pobres coneixements, però també vaig conèixer molt millor les Diòcesis de Catalunya, els seus pastors i molt fidels.

Dono gràcies pel gran do, totalment immerescut, d’haver-me escollit per a I’episcopat i encarregar-me de ser pastor, a semblança de Crist, el Bon Pastor, de I’Església de Girona, a la que estimo amb totes les meves forces i a la que he procurat servir durant aquests anys i espero continuar servint fins el meu darrer alè. Vaig escollir el meu lema episcopal “ut vitam habeatis” per la convicció que Jesucrist és la Vida i jo he volgut deixar-li el cor, les mans, els peus, els ulls, la boca, les orelles... tot el meu ésser perquè comuniqués la seva vida. Malgrat aquesta voluntat, he de reconèixer les meves limitacions i desencerts. 

Estic molt joiós d’haver cregut i també d’haver dedicat la meva vida a la missió de fer present el Crist i oferir els seus dons com a prevere i com a bisbe de I’Església. Veritablement he viscut plenament realitzat.

III.- Dono gràcies, alhora, pels meus pares, germans, avis, nebots, familiars, amics i tantes persones que m’ han estimat, ajudat, acompanyat en el camí de la vida. És impossible fer un llistat, però a tots sempre us tinc molt presents en la pregària i en el record. He rebut molt de tots vosaltres, doncs cadascú amb la vostra aportació m’heu ajudat a configurar la personalitat, la vocació i a exercir la missió. Espero que els qui han mort hagin rebut I’agraïment del Senyor pel bé que m’han fet; i els que viviu confieu rebre aquest agraïment quan sigui el moment.

IV.- També és el moment de demanar perdó a totes les persones que hagi pogut ofendre conscientment i inconscientment amb les meves accions o paraules.

Soc conscient que amb la manera de ser i actuar potser no he estat prou transparent del rostre de Crist, no he ajudat a créixer i mantenir la fe, i no he donat un bon exemple de vida cristiana i sacerdotal. Constato les meves febleses i així com m’encomano a la misericòrdia de Déu, també m’ encomano a la misericòrdia de tots aquells que hagi pogut ofendre i deixat d’ ajudar.

V.- Des de petit he après a invocar la mare de Déu amb les seves diverses invocacions: Foix, Montserrat, Misericòrdia, Lourdes, Dolors.... En aquests moments m’encomano a les seves mans de Mare, perquè quan sigui I’hora m’ acullin com varen acollir el seu fill Jesús.

Mare, aquí teniu un fill vostre que suplica la vostra intercessió i protecció.

Descarregar document original

Cerca
Historial
imatge fons bottom
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR