L’Església celebra, aquest proper diumenge, 21 de maig, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, enguany la 57a edició. Us oferim uns fragments del missatge del papa Francesc amb motiu d’aquest esdeveniment, que porta per lema “Parlar amb el cor, «en la veritat i en l’amor» (Ef 4,15). Aquí hi trobareu el document complet.
- “Per a poder comunicar en la veritat i en l’amor cal purificar el cor. Només escoltant i parlant amb el cor pur podem veure-hi més enllà de les aparences i superar els sorolls confusos que, també en el camp de la informació, no ens ajuden a discernir en la complexitat del món en què vivim. La crida a parlar amb el cor interpel·la radicalment el nostre temps, tan propens a la indiferència i a la indignació, a vegades sobre la base de la desinformació, que falsifica i instrumentalitza la veritat.
- Podem veure aquest estil en el misteriós Caminant que dialoga amb els deixebles que van cap a Emmaús després de la tragèdia consumada al Gòlgota. Jesús ressuscitat els parla amb el cor, acompanyant amb respecte el camí del seu dolor, proposant-se i no imposant-se, obrint-los la ment amb amor a la comprensió del sentit profund del que ha succeït. De fet, ells poden exclamar amb alegria que el cor els abrusava al pit mentre Ell hi conversava al llarg del camí i els explicava les Escriptures (cf. Lc 24,32).
- Tots estem cridats a cercar i dir la veritat, i a fer-ho amb caritat. A nosaltres cristians, en especial, se’ns exhorta contínuament a guardar la llengua del mal (cf. Sl 34,14), ja que, com ensenya l’Escriptura, amb la llengua podem beneir el Senyor i maleir els homes fets a imatge de Déu (cf. Jm 3,9). De la nostra boca no haurien de sortir paraules dolentes, sinó més aviat paraules bones «que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten» (Ef 4,29).
- Un dels exemples més lluminosos i, encara avui, fascinants de “parlar amb el cor” està representat per sant Francesc de Sales, doctor de l’Església. (...) La seva actitud tranquil·la, la seva humanitat, la disposició a dialogar pacientment amb tothom, especialment amb qui el contradeia, el van convertir en un testimoni extraordinari de l’amor misericordiós de Déu. D’ell es podia dir que «la conversa amistosa multiplica els amics, molta gent saluda el qui parla afablement» (Sir 6,5).
- «Una llengua dolça pot trencar un os», diu el llibre dels Proverbis (25,15). Parlar amb el cor és avui molt necessari per a promoure una cultura de pau allí on hi ha guerra; per obrir camins que permetin el diàleg i la reconciliació allí on l’odi i l’enemistat causen estralls. En el dramàtic context del conflicte global que estem vivint, és urgent afirmar una comunicació no hostil.
