Sant Mori, Sant Maurici

Historia

L'església parroquial de Sant Maurici apareix ja esmentada documentalment des del segle XIII, encara que l'actual temple va ser bastit durant el segle XVIII. Diverses dates que apareixen inscrites en l'edifici permeten deduir que aquest va ser iniciat aproximadament l'any 1750 (data que figura a la sagristia) i que es devia concloure l'any 1788 (data de la porta d'accés).

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular i capelles laterals. La volta de la nau és apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal, i l'absis presenta volta ametllada. Les capelles laterals tenen volta de canó, dues d'elles amb llunetes. Al sud de l'absis hi ha la sagristia. Les obertures són d'arc de mig punt i doble esqueixada, una d'elles a l'absis i l'altra en una de les capelles laterals de la banda de llevant del temple. La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran portalada d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda plana, gravada amb la data 1788 al centre, i rematada amb una cornisa motllurada.

El campanar s'aixeca a la banda nord de la façana, angle nord-oest del temple. És de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d'arc apuntat, algunes cegues. Destaca un rellotge de sol amb la data 1790.