66è aniversari de la mort de la Serventa de Déu Magdalena Aulina

L'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles va acollir, el dissabte 14 de maig, la missa del 66è aniversari de la mort de la Serventa de Déu Magdalena Aulina, fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials i filla de Banyoles. Va ser presidida per l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, qui va destacar la figura d’Aulina com a dona avançada al seu temps i pionera de la vocació laïcal.

En la seva homilia, Planellas va recordar que també es compleixen els 75 anys de la promulgació de la Constitució Apostòlica Pro vida Mater Ecclesia del papa Pius XII, que donava carta de ciutadania als Instituts Seculars, i va afirmar que “el contingut doctrinal i el rerefons teològic d’aquesta constitució del Papa va ser l’ideal, la guia i la inspiració de la proposta de vida que Magdalena Aulina havia avançat en el temps”. També va afegir que aquesta proposta “trencava unes determinades maneres de ser i de viure la consagració baptismal en la vida de l’Església i, per aquest fet, també ho feia de determinats «estàndars» eclesials del moment, agreujats per la precarietat de la postguerra i per la situació social i política dels anys 50 del segle passat”.

"Estem tots joiosos que la comissió teològica de la Congregació per a la Causa dels Sants hagi aprovat la «Positio super vita, virtutibus et fama sanctitatis» i esperem que aviat la mateixa Congregació pugui seguir amb els darrers estadis per a la proclamació com a beata de Magdalena Aulina”, va manifestar, per tot seguit aplaudir l'actualitat de la vida de Magdalena Aulina "perquè parlar de consagració laïcal en el segle XXI és la forma de refermar les intuïcions que tota l’Església va mostrant en el seu camí sinodal”. “Parlar avui del laïcat, en ple procés sinodal, és pensar en la centralitat de la vocació universal a la santedat i en la vocació particular que neix del baptisme”, va assenyalar també.

“La seva figura -va seguir Planellas- és mostra preclara d’aquella profetessa que s’avançà als temps amb la proposta de consagrar-se sense haver de prendre hàbits”, i va posar de relleu que “Magdalena estava sola en un temps en el que la dona no tenia veu” així com que va esdevenir “pionera de la vocació laïcal a l’apostolat, dels instituts seculars”.