«La creu és el nucli central del misteri de la redempció», assenyalà el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, en el seu Pregó de la Setmana Santa de Girona (VEURE DOCUMENT COMPLET) -la primera que presidirà com a cap de l'Església diocesana-, que va tenir lloc aquest passat dimecres, 9 d'abril, a l’Auditori Josep Irla de la ciutat. És tradició que la Junta de Confraries encomani aquest pregó en el primer any de servei pastoral al prelat. Fa un any, fra Octavi ja havia estat escollit pel papa Francesc per aquesta missió, però encara no havia estat ordenat bisbe.
L’Auditori es va omplir totalment de públic. Entre les autoritats civils hi eren la consellera i portaveu de Govern de la Generalitat, la gironina Sílvia Paneque; la vicealcaldesa de Girona, Gemma Geis, i els excalcaldes Joaquim Nadal i Anna Pagans. També el vicari general, Mn. Lluís Suñer; el consiliari de la Junta, Mn. Joan Baburés i representants de totes les confraries que participen en els diversos actes de la Setmana Santa gironina, especialment en la Processó del Sant Enterrament.
L’acte es va iniciar amb una peça interpretada pel Cor de Cambra de la Diputació. Seguidament, el president de la Junta de Confraries, David Fluriach, va donar la paraula al pregoner.
De la vivència particular als dotze passos de la processó
Fra Octavi va iniciar el pregó amb el record d’infant quan «vivia el neguit per poder participar en la processó» de la seva ciutat natal, Tarragona, i en el Via Crucis de la confraria de la Puríssima Sang tarragonina. També assenyalà el canvis en aquestes manifestacions de religiositat popular: «la Setmana Santa, essent sempre la mateixa, l’anem vivint de maneres diferents al llarg de la vida».
La part central del pregó seguia la desfilada del Divendres Sant, en tretze escenes i passos concretes, retinguts en la nostra memòria. Des del pas amb Crist dalt de la somera entrant a Jerusalem i beneïnt els infants, tot un símbol per transmetre les nostres tradicions de pares a fills, d’avis a nets, doncs «les nostres arrels són profundament cristianes, podem ser creients o indiferents, però ens cal conèixer d’on venim». El pas de la institució de l’Eucaristia, que serà «presència singular del cos i la sang de Crist sobre l’altar». Jesús es retira, angoixat, a pregar a l’hort de Getsemaní: «L’agonia de Jesús a Getsemaní és l’agonia de tantes persones al món», «des d'aquells que veuen com s’acosta el desnonament del seu habitatge i es quedaran sense sostre, al carrer; els que veuen com s’apropa un expedient de regulació i poden quedar-se sense feina; aquells a qui els ha estat diagnosticada una greu malaltia i veuen al davant una dura lluita...».
La següent escena que desfila és la de Jesús vexat: «Un cop més, Jesús està sol, ben sol, tots els que eren considerats els seus l’han abandonat, fins i tot un l’ha negat tres cops i un altre l’ha traït». «Abans d’haver estat condemnat, tant sols detingut al pretori, Jesús ja és castigat cruelment, i això continua passant als nostres dies: càstigs físics, econòmics, mediàtics; la nostra societat, i per tant també nosaltres mateixos en part, no ens cansem de castigar», va afirmar, mentre afegia: «Quan passa davant dels nostres ulls aquesta escena, compadim-nos de Jesús, però compadim-nos també de tants càstigs injustos com hi ha al món, lluny de casa nostra i a casa nostra mateix». En el pas de la caiguda, el pregoner assenyalava: «Trobem gent amb la seva creu al coll a cada cantonada, per exemple a les grans ciutats dormint al ras; és la creu de la pobresa, de la marginació, del rebuig, de la desesperació».
Seguirà la trobada de Jesús amb la seva mare, símbol del dolor de les mares davant de certes situacions dels seus fills. I també tenim un únic gest de solidaritat en totes aquestes escenes: la Verònica. Fra Octavi assenyalà: «És el nostre deure com a cristians, com a creients i també el nostre deure com a homes i dones de bé, sortir al pas dels qui pateixen, d’aquells de qui ningú se n’ocupa».
El centre de la processó és la creu. El pregoner va destacar que en la desfilada gironina «el Sant Crist a casa nostra no es porta sobre un gran pas, sinó dret a pes de braços, gairebé arran de terra; és una manera de fer-nos-el ben proper. A través d’aquest instrument de tortura, Jesús revela el rostre de Déu al món. La creu és el nucli central del misteri de la redempció, i forma un únic i màxim símbol amb el sepulcre i la llum exultant de la resurrecció.
Va insistir en aquest mateix sentit: «Pel creient la creu en si mateixa no té sentit si no és com a instrument de redempció». El pas el davallament va permetre que el pregó inclogués una reflexió sobre el paper de Maria en aquestes vivències tot recordant que «Maria sap des del primer dia que el seu fill ressuscitarà, que ha vingut a fer la voluntat del Pare». En aquest punt s’enllaçà amb la imatge de la Dolorosa, en la qual Maria «també Maria es fa solidària del dolor de tantes mares que veuen com els seus fills moren de fam sense poder-los donar res; que veuen com la malaltia se’ls endú sense poder fer-hi res; que han d’anar a visitar els seus fills o filles a la presó o a l’exili i no poden reunir-los a casa; que veuen caure els seus fills en la droga o en qualsevol altra dependència sense poder-hi fer res; que pateixen el fet que un dia el seu fill o la seva filla surten de casa i no tornen mai més, víctimes d’un accident; que veuen com les aigües del mar els ofeguen quan, a la recerca d’una vida millor...». «Totes elles són Maria i Maria és totes elles. Això és el que contemplem en veure la imatge de la Dolorosa, i contemplar-la ens ha de moure a nosaltres a la pietat», va afegir.
S’arriba al sepulcre. Fra Octavi va dir: «N’hi ha molts, de sepulcres, fins i tot el mar es transforma sovint en un gran sepulcre on milers de persones any rere any perden la vida cercant un món millor, cercant una oportunitat per a viure». I seguiria: «el sepulcre és sobretot el començament de tot, d’una manera diferent de viure, de la vertadera vida”. Afegiria encara: «El sepulcre és el símbol màxim que Jesús compartí la nostra vida i la nostra mort, i ens convida a compartir la seva resurrecció».
El pregó del bisbe fra Octavi es va cloure aquest desig: «Que el Senyor ens concedeixi de viure intensament aquests dies sants, però ajudem-hi també nosaltres, amb l’intent de viure’ls amb intensitat, amb fe, i sobretot amb esperança».
Del cartell als reconeixements
L’acte va seguir amb unes paraules l’autor del cartell de la Setmana Santa d’enguany, Gerard Soler Senén, que va explicar els motius que inspiren el seu contingut, a partir de referents de l’Antic i el Nou testament.
També es va projectar un muntatge fotogràfic amb relació a la Setmana Santa gironina amb referència al vuitantè aniversari de la Junta de Confraries. Igualment es van lliurar medalles de reconeixement a diversos confrares per la seva dedicació a la Junta, per cloure l’acte amb una nova intervenció musical del Cor de Cambra de la Diputació.
Fotografies: Àngel Almazan
Vídeo íntegre del Pregó de Setmana Santa de Girona (a partir del minut 47:17):
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
