
Bona part del clergat de la nostra diòcesi es va donar cita ahir dimarts, 15 d'abril, a la catedral a la Missa Crismal que va ser presidida per primer cop pel bisbe fra Octavi Vilà. Al llarg de la celebració es renoven les promeses sacerdotals i també es té un record per aquells que commemoren les seves noces d’ordenació. Enguany han celebrat les noces d’or (50 anys), Mn. Joan Carreras, P. Jaume Gabarró, O. Cist., Mn. Enric Plantés i Mn. Jordi Rosich (+); i les d’argent (25 anys), Mn. Pere-Lluís Aymerich.
El nostre Bisbe, i citant paraules del papa Francesc, va presentar el ministeri sacerdotal com una tasca pròxima a Déu, al bisbe, als mateixos preveres i al poble. Va destacar que els sacerdots han de portar el missatge als més necessitats, i citant les paraules del profeta Isaïes, “som anomenats sacerdots, ministres del nostre Déu per tal consolar, de curar els cors adolorits i de portar alegria als qui estan de dol, és a dir per tal de portar la Bona Nova arreu”.
Va agrair la tasca que duen a terme els capellans i diaques de la diòcesi en un moment d’escassetat de vocacions. “Són temps de canvi, segurament més que mai, i no hi ha lloc per a la divisió ni per a la renúncia, sinó per a la fraternitat i la comunió, tal com ho viviu dia rere dia”. Fra Octavi va proposar, per poder donar-hi solució, “actuar i de viure guiats per l’Esperit, aquell que reposava sobre Crist i feia que totes les mirades es posessin sobre d’ell que és el mateix Esperit que reposa damunt nostre pel ministeri sacerdotal i abans per la unció en el baptisme. És l’Esperit qui ens empeny a aquestes quatre proximitats que representen el contingut del ministeri que ens ha estat confiat”.
Un dels moments importants de la missa és la benedicció dels sants olis i la consagració del crisma, d’aquí el nom de la missa. Els olis s’utilitzen a les esglésies per ungir als catecúmens i als malalts, mentre que el crisma (també oli, però perfumat) és utilitzat per ungir els nous sacerdots i bisbes, i també a aquells que es bategen o es confirmen. Fra Octavi els va definir en l’homilia com a “signe de dignitat i alhora de responsabilitat, i també de la força de l’Esperit que procedeix de Déu. L'oli és un mode d’expressar la nostra comunió amb Déu i amb la comunitat, amb l’Església, un símbol que estem ungits per l'Esperit Sant”.
Un cop acabada la missa, els olis i el crisma van ser traslladats amb les seves corresponents gerres en una capella de la catedral. Allà van ser posats en recipients perquè els mateixos preveres o els seus representants parroquials n’agafessin per a les seves parròquies.
Podeu llegir l'homilia completa del bisbe clicant aquí
Fotografies a la Galeria Fotogràfica