Missatge del bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, amb motiu de la mort del papa Francesc

VEURE DOCUMENT EN PDF

Benvolguts preveres, diaques, poble de Déu que fa camí amb l’Església de Girona i tots els qui us sentiu propers a la figura del papa Francesc,

Amb dolor hem conegut a primera hora d’avui, dilluns de l’Octava de Pasqua, la noticia de la mort de l’estimat papa Francesc. Personalment ho he sabut mentre celebrava a la catedral la Missa amb motiu del primer aniversari de la meva ordenació episcopal i inici de ministeri a Girona.

Ha estat el primer papa jesuïta i el primer papa llatinoamericà. Amb ell l’Església ha viscut un canvi important i és aquesta una realitat que a ningú se li escapa. Ara ens pertoca pregar per la seva ànima i pel futur de l’Església, que a partir del pontificat del papa Francesc serà sens dubte diferent al que ha estat abans. Cada papa deixa la seva petjada i és aquesta una part de la riquesa de la tradició que conforta l’Església.

Com tota persona humana, com tota persona amb responsabilitats eclesials, el papa Francesc ha tingut encerts i errors, però de ben segur que ens ha tocat a tots el cor. Conceptes com tendresa, misericòrdia i perifèria han estat els accents del seu ministeri com a bisbe de Roma; tot això, juntament amb el concepte de sinodalitat, constitueixen la seva herència, una herència que hem de preservar.

Personalment perdura en mi el record dels tres cops que he pogut parlar amb ell, durant els quals manifestà el seu viu interès per la joia tant en l’exercici del meu ministeri episcopal com en la del poble de Déu de que conforma l’Església de Girona que m’acollia. M’acompanya en aquests moments de record de la seva figura, sense oblidar que fou ell qui em nomenà bisbe d’aquesta estimada Església de Girona.

Ara és l’hora de l’agraïment per la seva tasca, l’hora del record per tot el que ens ha aportat i l’hora, sobretot, de pregar per la seva ànima i pel futur de l’Església. Els papes passen, com tots nosaltres; l’Església de Crist perdura en els temps fins a la vinguda del nou Regne, és aquesta la vertadera realitat.

Celebrem aquests dies de manera solemne la resurrecció de Crist, aquest misteri és el centre de la nostra fe i la porta de la nostra esperança. En aquest Any Jubilar, que el mateix papa Francesc volgué dedicar a l’esperança, recordem les seves paraules: «Davant la mort, on sembla que tot acaba, es rep la certesa que, gràcies a Crist, a la seva gràcia, que ens ha estat comunicada en el Baptisme, «no es destrueix la vida, […] tan sols la transforma» per sempre (Missal Romà, Prefaci de difunts I.). En el Baptisme, en efecte, sepultats amb Crist, rebem en Ell ressuscitat el do d’una vida nova, que enderroca el mur de la mort, fent-ne un passatge cap a l’eternitat.» (Spes non confundit, 20).

+ fra Octavi Vilà i Mayo, O. Cist.
bisbe de Girona

Girona 21 d’abril de 2025,
dilluns de l’octava de Pasqua.
Primer aniversari de la meva ordenació episcopal.