La pedagoga Mar Galceran, a Palera: «Escoltar amb l'orella del cor»

La pedagoga i tècnica de Càritas Diocesana de Barcelona Mar Galceran va ser la ponent, aquest passat dissabte, 17 de maig, del taller espiritual «Pelegrinatge endins» al Sant Sepulcre de Palera. Sota el títol «Escoltar amb l’orella del cor», va començar la seva intervenció convidant a preguntar-se «per què tenim tanta necessitat de ser escoltats?». «Tenim necessitat de sentir-nos escoltats perquè som éssers vulnerables i necessitem dels altres per a sentir-nos sostinguts en la nostra vulnerabilitat», va afirmar, i va afegir també que «tenim necessitat de sentir-nos reconeguts, apreciats, acceptats, estimats». En aquest sentit, va indicar que «l’escolta és una de les concrecions de l’amor». Tanmateix, va alertar que davant el «viure cap enfora, allunyats del nostre cor» de la societat d’avui l’experiència que tenim és la de «no sentir-nos escoltats en moltes situacions concretes de la nostra vida» i que, per tant, estem perdent «la capacitat d’escoltar a qui tenim al davant».

Galceran va remarcar la necessitat de «distingir entre sentir i escoltar» i va posar de relleu que l’escolta és «fonamentalment una relació» i una «dimensió de l’amor»: «Busca el bé de l’altre i que l’altre pugui ser el que veritablement és». D’altra banda, va destacar que «escoltar amb l’orella del cor no és qualsevol escolta; suposa adonar-se que hi ha un món molt més gran darrera de les paraules». En aquest sentit, va recordar com sant Francesc d’Assís «animava als seus germans a inclinar l’oïda al cor» o que sant Benet inicia la seva regla amb la següent exhortació: «Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica, a fi que pel treball de l'obediència retornis a Aquell de qui t'havies apartat amb la desídia de la desobediència».

«Déu fou el primer d’escoltar la humanitat des del cor», va recordar, i va afegir que nosaltres «estem cridats a escoltar com Déu escolta, és a dir, amb l’oïda del cor». També va assenyalar que «la primera escolta que hem de redescobrir quan volem escoltar els altres és l’escolta de nosaltres mateixos/es» i que «escoltem en la mesura que connectem amb l’espai interior que nodreix la nostra vida».

Segons Galceran, l’escolta porta a «teixir llaços i construir comunitat»: «És important escoltar per estar atents a la realitat que ens envolta procurant crear espais on s’aculli a tothom, creients i no creients». Així doncs, es fa necessària «una escolta que ens ajudi a percebre les ferides del món, aquelles realitats humanes i socials amb més necessitat de consol, d’acompanyament, de companyia», va subratllar. I va remarcar que «l’escolta des del cor és la que ens permet percebre allò que ens uneix, que ens agermana, que ens unifica, i no la superficialitat que ens separa, ens confronta o ens rivalitza». Finalment, va afirmar que «l’escolta des del cor ens transforma sense adonar-nos, ens permet viure més atents i oberts als altres. Més connectats amb l’essencial de la vida i viure’ns amb més pau i felicitat».