Unes lletres del bisbe (25 de maig): Resplendia com les pedres més precioses

«Resplendia com les pedres més precioses» (Ap 21,12)

Tradicionalment, l’Església venera d’una manera especial al llarg del mes de maig a Maria, la Mare de Déu. Aquesta tradició va agafar força a final del segle XVIII i es va consolidar al llarg del segle XIX, especialment a partir de la declaració del dogma de la Immaculada Concepció de Maria l’any 1854. Aquesta devoció del mes de Maria fou promoguda especialment pels papes Lleó XIII i Pius XII. Es tracta, doncs, d’una tradició fortament arrelada que potser en els darrers anys ha perdut part del seu protagonisme; no pas així el culte a Maria, especialment en les seves diverses i riques advocacions escampades arreu del món, i també ben presents en la nostra diòcesi.

Sempre és bo dedicar una atenció particular a la Mare de Déu: ella representa per a nosaltres moltes coses. Maria és la mare de Jesús, aquella que acollí en les seves entranyes al Fill de Déu engendrat per obra de l’Esperit Sant i fet home. Maria és la primera deixeble de Crist, aquella que primer va escoltar i acollir la bona nova de l’Evangeli i que guardava tot allò que vivia en el seu cor. Maria és també la primera en pujar al cel i és aquest el darrer dels dogmes, el de l’assumpció, proclamat per l’Església l’any 1950.

La nostra devoció, el nostre amor a la Mare de Déu va molt més enllà dels quatre dogmes proclamats per l’Església: la immaculada concepció, la virginitat, la seva maternitat divina i l’assumpció al cel en cos i ànima. Maria és per a tots nosaltres aquella que tenim més a prop, més a mà, per tal d’apropar-nos a Jesucrist, el seu fill i Senyor nostre. Maria sempre és a prop nostre perquè d’ençà que Jesús la confià de la creu estant al deixeble que tant estimava, ha esdevingut també la nostra mare. Maria és doncs Mare de Déu i mare de la humanitat.

Ens diu el Concili Vaticà II que: «Un només és el nostre Mediador segons les paraules de l'Apòstol: “Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat per tothom.” (1Tm 2, 5-6) Malgrat això, la missió maternal de María envers els homes no enfosqueix ni disminueix de cap manera aquesta mediació única de Crist, ans el contrari, serveix per a demostrar el seu poder.» (Lumen gentium, 60).

Aprofitem doncs aquest mes de maig per pregar a Maria, per demanar-li que il·lumini al nostre papa Lleó en aquest inici del seu ministeri com a successor de Pere, i que a nosaltres ens acompanyi en tot moment.

«Sota el vostre mantell ens emparem, santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills. Verge gloriosa i beneïda.»

+ fra Octavi,
bisbe de Girona