Unes lletres del bisbe (13 de juliol): Doncs tu fes igual

«Doncs tu fes igual» (Lc 10,37)

En les darreres setmanes he pogut compartir dues experiències eclesials que podria qualificar d’intenses. En primer lloc, el jubileu de bisbes i de preveres a Roma, i en segon lloc la peregrinació diocesana anual a Lourdes, que arribava aquest any a la seva cinquanta-vuitena edició.

Són dues experiències diverses, certament, però que tenen punts importants, fonamentals, en comú, són experiències eclesials on la catolicitat, la universalitat de l’Església, es viu amb intensitat.

A Roma més de tres-cents bisbes vinguts d’arreu del món vam traspassar la porta santa, vam celebrar l’Eucaristia i vam escoltar la veu del successor de Pere, el papa Lleó. Un any jubilar té aquest aspecte de comunió, de fraternitat, de sinodalitat perquè ens ofereix l’oportunitat de poder compartir la manera com vivim la fe amb d’altres germans i germanes que la viuen en circumstàncies i llocs diferents; però tots units per un mateix Senyor, que és el Crist, i un mateix marc, que és la seva Església.

A la basílica de sant Pere ens deia el papa Lleó als bisbes: «Spes non confundit, l'esperança no defrauda (Rm 5,5). (...) Nosaltres, els bisbes, som els primers hereus d'aquesta consigna, i hem de custodiar-la i transmetre-la al Poble de Déu, amb la paraula i el testimoniatge.»

Perquè és la fe la que ens dona esperança, i viure-la en comunió ens ajuda a enfortir-la. A Roma, amb bisbes, preveres i seminaristes que venen de llocs tan diversos, aquesta fe es viu d’una manera particular, com esperem viure-la durant el jubileu dels joves o durant la peregrinació diocesana a Roma.

A Lourdes es produeix una situació semblant: cada diòcesi hi peregrina amb la seva pròpia personalitat, tant eclesial com cultural, i allí, als peus de la Mare de Déu, uns i altres vivim en comunió una mateixa fe. Amb la particularitat que a Lourdes aquesta comunió es viu amb tots aquells que pateixen pel sofriment físic o espiritual, i la comunió entre pelegrins i voluntaris, entre joves i grans, expressa amb més força la realitat de la fe i de l’Església.

A Roma, a Lourdes i a d’altres llocs, tots som un, units en el Crist. Ara, al llarg de l’estiu, les nostres terres acullen gent també molt diversa, una part d’ells membres com nosaltres de l’Església. És aquesta una bona ocasió per viure la nostra fe en comunió i amb aquella universalitat, amb aquella catolicitat, amb la qual Crist ens ha ensenyat a viure-la. Fem-ho doncs, igual com Ell ho feu.

+ fra Octavi
bisbe de Girona