Unes lletres del bisbe (7 de setembre): Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té

«Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té.» (Lc 14,33)

Després del període de vacances que alguns hem pogut gaudir amb més o menys durada, vivim el retorn a la normalitat. És veritat que molts, la majoria, no poden gaudir de cap dia de vacances per molts motius: la seva situació personal i familiar, la vinculació a una activitat turística o de lleure que està dedicada precisament al gaudi dels altres, o el fet que la malaltia o l’exclusió ni fan ni permeten fer vacances. Tampoc molts cops la mateixa actualitat permet cap interrupció o parèntesi, ho hem vist amb els greus incendis que han assolat gran part del país o amb les guerres que en comptes de baixar d’intensitat qui sap si han aprofitat que una part del món disminueix la seva atenció precisament per incrementar la seva cruel activitat. Sigui com sigui, la nostra societat intenta en alguns períodes establir unes pautes de conducta pretesament genèriques que no arriben a poder ser compartides per tots.

Potser a alguns aquestes setmanes els han permès conèixer altres realitats o viure la fe en contacte amb d’altres comunitats fora de casa. Ha estat així per prop d’un centenar de joves de la nostra diòcesi que han participat en el Jubileu dels Joves a Roma i també per un nombrós grup de fidels que hem peregrinat a Roma aquesta mateixa setmana.

Ha estat, per als que hi hem participat, un moment fort com a comunitat en una doble vessant: conèixer-nos millor com a integrants de l’Església diocesana de Girona i participar d’una experiència singular com a Església universal a l’entorn del successor de Pere, el papa Lleó XIV. La fe és per viure-la en comunitat i en comunió, sense aquesta dimensió la fe estaria mancada d’una de les seves principals característiques.

Sobre el fet de peregrinar, ens deia el papa Francesc en la butlla de convocatòria d’aquest any jubilar 2025 que «No és casual que el pelegrinatge expressi un element fonamental de tot esdeveniment jubilar. Posar-se en camí és un gest típic dels que cerquen el sentit de la vida.» (Spes non confundit, 5).

Ser deixeble significa sempre optar per la renúncia, i per seguir el Mestre cal renunciar a quelcom i posar-se en camí, peregrinar cap a Ell, que vol dir deixar d’alguna manera alguna cosa enrere amb l’esperança de guanyar-ne una altra de més important i créixer en la fe dins de l’Església.

En paraules del papa Lleó XIV: «Optar equival també a renunciar a alguna cosa i això a vegades ens bloqueja. Per a ser lliures, és necessari partir d'un fonament estable, de la roca que sosté els nostres passos. Aquesta roca és un amor que ens precedeix, ens sorprèn i ens supera infinitament: l'amor de Déu. Per això, davant d’Ell la decisió és un judici que no ens lleva cap bé, sinó que sempre ens aporta quelcom.» (2 d’agost de 2025).

Tant de bo que aquestes experiències jubilars ens ajudin en el nostre camí de fe personal i com a església diocesana i siguem capaços de fer-ne partícips als qui ens envolten.

+ fra Octavi,
bisbe de Girona