“Ser cristià o cristiana és motiu de goig, de felicitat, de realització. Quina sort, ser cristià!”, ha assenyalat el bisbe Francesc en la seva homilia de la Missa solemne de la festa de Sant Narcís, que ha presidit avui a les onze del matí. Han concelebrat el bisbe emèrit, Carles Soler, més de vint preveres assistits per tres diaques.
Hi eren presents l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, acompanyats de regidors. També una àmplia representació de les corporacions i institucions locals, territorials, polítiques, militars i de les forces i cossos de seguretat. Els fidels omplien totalment l’amplia nau basilical on s’havien instal•lat diverses pantalles per facilitar el seguiment de la celebració.
L’homilia del bisbe en aquesta Eucaristia es considera tradicionalment com un veritable examen de consciència de la nostra societat i de la pròpia Església que és a Girona.
En l’inici de les seves paraules Monsenyor Pardo ha fet memòria de trets referencials com els 20 anys del Concili Provincial Tarraconense, els 50 de l’erecció de Càritas Diocesana i de l’Hospitalitat de Lourdes, també de la beatificació de Pau VI, del proper inici de l’Any de la Vida Consagrada i del ja començat Any Teresià. Tampoc ha oblidat la situació dels cristians a l’Orient Mitjà que ha qualificat de “martiri de la indiferència”.
Tres subratllats han estructurat la part central de l’homilia: Testimonis de l’Evangeli de la felicitat, tot seguin els text de l’exhortació apostòlica del papa Francesc, “La joia de l’Evangeli”, per enllaçar amb el sentit del cartell de Fires d’enguany amb una simbòlica figura episcopal, sant Narcís, que a la mà esquerra porta un cordill amb una mosca a l’altre extrem, “tots a Girona coneixem quina significació té la mosca o mosques de Sant Narcís: ajudar a la ciutat per esdevenir una ciutat lliure”, per afirmar que també ens ajuda “a fer memòria de sant Narcís, i de tot cristià que és capaç de passejar o portar a la mà, com un estel, els mitjans que alliberen les persones de tot mal, de qualsevol mal, i fan possible experimentar l’amor de Déu”.
Però tot seguit ha afegit que “seria un engany parlar de felicitat silenciant el problema del mal i del sofriment”, mal que ha concretat en la fam del tercer i Quart mon, marginació. Opressió, les plagues de la sida i de l’èbola, la violència...
En aquesta recerca de la felicitat “Déu és el gran absent” i per tant “cal recuperar Déu, per recuperar la felicitat”
Actitud dels testimonis, o les condicions per esdevenir creïbles, és el segon punt de l’homilia, que ha resumit en les sis “ces”: Crist, Conèixer, Comunió, Comunitat, Comunicació, Caritat.
Crist com a centre de l’Evangeli, Conèoxer Crist per estimar-lo, Comunió afectiva i efectiva per mitjà dels sagraments, de la pregària i de l’amor, Comunitat som Església, som família de Jesús, una comunitat que té per llei l’amor, Comunicació per transmetre el tresor de la fe que hem rebut, Caritat, amor entregat que exigeix responsabilitat, fidelitat, compromís, servei, respecte, ajudar a viure i que l’elogi dels cristians sigui sempre: “Mireu com s’estimen!”.
Finalment el bisbe s’ha referit a la proposta cristiana que transforma i humanitza les persones i la societat. Per fer-ho tenim necessitat de coratge.
Coratge per afrontar els reptes actuals d’evangelització, polítics, econòmics i socials en que es troba el país. Coratge per superar el desànim i l’hostilitat que poden generar alguns fets com la corrupció, l’atur, la dificultat d’un diàleg autèntic. Coratge per defensar la Bona Nova. Coratge per esdevenir nosaltres i les institucions d’Església veus de qualitat. Coratge, en definitiva, per ser creatius.
Els àmbits de responsabilitat comencen amb les nostres famílies, a Càritas i altres institucions que responen a les necessitats de les persones, coratge en l’atenció al malalts, ha assenyalat que “la manca de salut és la pitjor pobresa”, les institucions d’educació, on es formen els ciutadans d’avui i els de demà. Responsabilitat en la preocupació del bé comú amb especial referència a la política: “Demana als polítics que actuïn sempre amb la finalitat de resoldre els problemes de la majoria dels ciutadans, i no en el seu propi interès i els del seu grup” i també s’ha referit a la participació dels cristians en la vida associativa i pública, d’acord amb un comunitat dels Consell pastoral Diocesà, on es demana que “els cristians no restin aliens al procés que viu el poble català i que, amb esperit democràtic i pacífic, escullin amb tranquil•litat de consciència aquella opció que creguin millor per al bé de Catalunya”.
Ha concluït l’homilia amb aquestes paraules: “Els botxins de sant Narcís i de sant Feliu i de tants màrtirs pensaven que amb la seva mort eliminarien la proposta de Crist. Avui, aquesta proposta continua viva i ens ofereix el bé i la felicitat a nosaltres i a irona. És una gràcia de Déu que demana, alhora, el nostre compromís. Coratge doncs. Ho celebrem i ho demanem en l’Eucaristia”.
En finalitzar l’Eucaristia, els fidels han entonat els goigs de sant Narcís juntament amb les corals de la ciutat que han participat en la part musical de la celebració. Seguidament en processó celebrants i fidels s’han traslladat a la capella de sant Narcís per venerar les relíquies del patró de la diòcesi i de la ciutat i rebre el tradicional cotó que protegeix del mal d’orella.
