Troben a la Catedral de Girona el vitrall figuratiu més antic de Catalunya

Les tasques de restauració del retaule del Corpus Christi de la Catedral de Girona, ubicat a la capella de Sant Martí i Sant Francesc, han portat a la descoberta d’un vitrall medieval de gran relleu per al patrimoni cultural gironí i català. Es tracta d’un finestral gairebé sencer, que mesura 3 metres d'alçada i fa 1,30 metres d'amplada. Està compost en origen per 10 plafons, dels quals només en falta un, així com alguns fragments de dos dels plafons més deteriorats. Els vitralls de la part central serien de finals del segle XIV i els plafons superiors i inferiors de primera meitat del segle XIII. Estaríem parlant, per tant, del vitrall figuratiu –que inclou representacions d’escenes- més antic de Catalunya.

La descoberta va tenir lloc el dijous 17 d’octubre, quan es va iniciar la primera fase de restauració del retaule, que tapava l’antiga finestra de la capella, es va trobar el vitrall que l’embellia, i que no havia estat retirat en el seu moment. Prop de mig mil·lenni després d’haver-se guardat darrere del retaule es va trobar recobert de pols, tot i que en bon estat de conservació i gairebé en la seva totalitat. Les responsables de l’actuació que va portar a la troballa van ser les restauradores Laia Roca i Idoia Tantull, sota la direcció de Pep Paret del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Així mateix, les restauradores de vitralls Anna Santolaria i Emily Price van desmuntar i documentar la peça, també es van encarregar d'una primera neteja, fet que va permetre intuir que aquesta tenia una antiguitat i qualitat rellevant.

Tal com ha relatat el director del Tresor de la Catedral, Joan Piña, durant la presentació del vitrall als mitjans de comunicació, el següent pas va ser convocar una comissió d'experts, composta per representants del Corpus Vitrearum i professors de la UdG, per avaluar la cronologia i la qualitat de la peça. “Les opinions van ser unànimes quant a considerar que la qualitat era excel·lent, tot i alguns petits detalls, segurament a causa de posteriors restauracions, com són les cares de l'escena de la Crucifixió”, ha assenyalat. “Per tant –ha continuat- la hipòtesi que per ara es presenta es desenvolupa sota la premissa que els vitralls de l'antiga catedral romànica no serien destruïts sinó reaprofitats, i testimoni d'això serien els citats plafons del segle XIII, que amb l'afegit de vitrall nou conjugarien en un vitrall fet de parts antigues reaprofitades i de noves del moment de recol·locar-lo al segle XIV”. Piña ha destacat també que “la peça presenta una important informació de les tècniques de reutilització de vitralls, alhora que parla del procés de desmuntatge i reaprofitament d'elements de la primera catedral, a més de formar part d'un conjunt ja de per sí de primer ordre, que és la col·lecció de vitrall medieval i d'èpoques posteriors que es conserva a la nau de la Catedral de Girona”.

Per la seva banda, la vitrallera i restauradora de vitralls Anna Santolaria ha assegurat que “la descoberta d'aquest vitrall ha estat un regal del nostre patrimoni que encara avui costa de creure”. “Que unes peces tan delicades com poden ser els vitralls s'hagin conservat estables, sense quasi deteriorar-se darrere del retaule renaixentista d'Antoni Coll (1562-67) durant més de 500 anys és meravellós, a la vegada que sorprenent”, ha afegit. “Hem d'agrair immensament als muntadors d'aquest retaule que decidissin no eliminar completament els plafons, i els hem de perdonar que en ocasions foradessin el vitrall per encastar-hi els suports de fusta que subjecten el retaule”, ha assenyalat. “Avui aquest vitrall ens explica moltes coses, no només de l'ofici de vitraller al segle XIV, del que la catedral ja ens n'ha pogut explicar moltes, gràcies a la conservació de les taules de vitraller, sinó també del procés constructiu de la catedral, i del moment en el qual es desmuntava una catedral per a construir-ne una altra”, ha remarcat.

Plafons de gran qualitat pictòrica

Santolaria ha explicat que “els plafons dedicats als sants de la capella, sant Francesc i sant Martí, mostren un gòtic internacional d'una gran qualitat pictòrica. S’hi troben patrons de Damasc als ropatges, detalls arquitectònics, petits personatges, vegetació i animals, tot realitzat amb una finor de dibuix que es troba tan sols en una minoria dels vitralls conservats. L'autor d'aquest vitrall, que potser podria vinclar-se al nom de Lluís Borrassà, era sens dubte un pintor sobre vidre i un vitraller excepcional”. 

“La conservació de certs plafons clarament anteriors al moment en el qual es construïen les capelles és potser encara més rellevant, no només per la seva qualitat artística sinó també pel seu valor històric i per la possibilitat d'extreure'n del seu estudi grans avenços en el coneixement de la construcció de les catedrals de Santa Maria” ha remarcat la vitrallera i restauradora de vitralls, alhora que ha afegit que “es tracta de sis plafons que van ser clarament reaprofitats, i això ho veiem per l'existència de figures tallades a la part alta del vitrall, i plafons que originalment sembla que haurien estat quadrats però que han estat adaptats a l'arc apuntat de l'obertura de la capella”. “Es tracta de plafons que representen la vida de Crist i del que avui conservem tan sols una part. Conservem a la part baixa una Anunciació i una Visitació, així com una preciosa Nativitat, al damunt hauríem tingut probablement l'Anunciació als pastors i l'Adoració dels Reis, i finalment, avui a la part més alta del nostre nouvingut vitrall, la Flagel·lació i la Crucifixió”, ha assenyalat. “Podem estar convençuts que es tracta d'una joia d'un valor artístic i històric inigualable”, ha conclòs Santolaria.

Ha finalitzat la presentació d’aquest vitrall el Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, qui ha mostrat la seva satisfacció per aquesta troballa, especialment pel que representa per al conjunt del patrimoni cultural. També ha assegurat que caldrà fer un replantejament de tot l'equipament per poder exposar el vitrall en condicions.

FOTOGRAFIA: CAPÍTOL CATEDRAL DE GIRONA - GEMMA MARTZ