Carta setmanal del bisbe Francesc (5/09/2021): «Estimar i pregar per Catalunya»

Dissabte celebrem la Diada Nacional de Catalunya, jornada carregada de molts significats: memòria de la nostra història, agraïment pel que som, record de totes les generacions que han construït el nostre país, reivindicació d’un present i futur amb més llibertat, justícia i fraternitat, manifestació del nostre amor i del nostre compromís per l’avui i pel demà. Els seguidors de Crist recordem amb agraïment les arrels cristianes que han configurat d’una manera important l’ésser i l’actuar del nostre poble, desitjant que aquesta proposta cristiana que ha configurat la dimensió religiosa i espiritual, la vida social, la cultura, les festes, el patrimoni, l’art, l’economia, la política... no sigui menystinguda ni oblidada. Si ha configurat el passat i ha contribuït a forjar el present, cal valorar la força profunda que té per humanitzar la persona i la societat. Senzillament, és important reconèixer que la petja cristiana no és només del passat, sinó del present, i que pot contribuir en gran manera al futur.

Oblidar aquesta dimensió en els projectes de present i de futur pot significar un empobriment no només per als creients, sinó per a tots els ciutadans de Catalunya.

Des d’aquesta convicció caldrà reforçar els camins de mútua col·laboració, i plantejar-se, reflexionar i acordar com s’articula aquesta mútua col·laboració de l’Església amb les organitzacions de la societat civil i amb les institucions de govern.

Tanmateix, pensant en Catalunya des de la proposta de Jesús, cal subratllar per tenir-ho molt present:

• Jesús, el Fill de Déu, es va encarnar en un poble petit, assumí la seva llengua, el seus costums, estimà la seva terra i la seva gent... per esdevenir precisament l’Home Universal, el Salvador de tots. Estimar la pròpia terra no ens ha de fer egoistes i insolidaris, sinó universals.
• Jesús era molt conscient dels valors i dèficits del seu poble. Denunciava les actituds prepotents quan s’esqueia. Estava atent i al costat de tots els qui més sofrien, materialment i espiritualment.
• Entre els seus amics i continuadors de la seva missió hi trobem persones de totes les tendències i militàncies: empresaris, pescadors, revolucionaris o zelotes, col·laboradors amb el poder... A tots, els crida per estar amb ell i enviar-los a estendre el seu missatge.
• Alguns desitjaven que s’adherís a algunes de les opcions polítiques i religioses més rellevants. Ell refusa encapçalar cap opció. Fins i tot, quan se li pregunta si cal estar a favor del Cèsar o no, respon tot recordant les prioritats: «Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».
• La qüestió és preguntar-se què és de Déu. De Déu són les persones estimades per ell fins a l’oferiment de la Salvació, que és vida i humanització per a tots. Creure en Déu ens vacuna per no ocupar el seu lloc i evita convertir en un absolut cap ideologia, cap projecte i fins i tot cap personatge.

Jesús va fer opció pel seu poble, atent a tot allò que més necessitaven els seus contemporanis. Proposa que tot canvi ha de començar pel cor de cada persona i acabar en les estructures per aconseguir una societat més justa per a tothom.

En aquesta diada recordem la força de la pregària, perquè Déu respon, potser no com nosaltres desitgem, però sí oferint-nos el que més necessitem.

Ens hem de preguntar: què puc oferir al meu poble de Catalunya en aquest moment? És la pregunta que jo em faig, i suggereixo que sigui també la vostra.

Francesc Pardo i Artigas,
Bisbe de Girona