Dimarts, dia 14, celebrem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. És una antiga festa cristiana que té el seu origen a Jerusalem al segle IV amb la consagració d’una església en el lloc de la crucifixió de Jesús, i en la qual varen guardar la relíquia de la Creu, trobada per santa Elena. L’any 628 l’emperador Heracli va vèncer el rei persa Cosroes, que s’havia emportat la creu, i la retornà solemnement a Jerusalem, portant-la personalment per la ciutat. Des d’aquell dia se celebra l’Exaltació de la Vera Creu (de la veritable creu).
Per això avui m’ha semblat adient oferir la pregària de veneració de la Santa Creu que vaig fer el Divendres Sant davant la façana de la Catedral.
«Senyor Jesús,
Aquest Divendres Sant també us volem acompanyar fins a aquest turó de la nostra ciutat, on hi ha la Catedral, símbol de la nostra fe.
Som conscients que sovint us deixem sol, com va fer la majoria d’apòstols i deixebles. En altres moments us neguem, com Pere, i fem veure que ni us coneixem. Fins i tot a vegades us fem fora de la nostra vida i de la nostra ciutat, perquè ens sembla que ens feu nosa i ens limiteu la nostra llibertat. Som conscients que amb els nostres pensaments, paraules, accions i omissions també us carreguem la creu.
Però avui som davant vostre, plorant –com Pere– les nostres negacions, els nostres pecats, infidelitats i la feblesa de la nostra vida cristiana.
Portem també les nostres pròpies creus i voldríem ajudar a portar les creus dels germans, com Simó de Cirene us va ajudar a portar la vostra.
Demanem ajuda, necessitats d’esperança, de serenor, de pau, de fortalesa per afrontar aquesta dolorosa pandèmia, per encomanar els difunts a la vostra misericòrdia, per confiar-vos els malalts i ancians, per pregar pels sanitaris i servidors.
Delerosos de vida –i de vida amb plenitud–, sosteniu-nos en les dificultats, en els fracassos i en el temor de la mort.
També ens volem assemblar a Maria, a les dones i a Joan per mantenir-nos, com ells van fer, al peu de la creu, fidels al vostre costat.
I Vós, Senyor, penjat a la creu, ens dirigiu la darrera mirada: “Sóc aquí per tu, perquè t’estimo. Vull que visquis ben plenament, i per això he de morir, per vèncer la mort, el mal i el pecat. Mira’m, i adona’t com t’estimo. Què més podia haver fet per tu?”.
Us donem les gràcies, Senyor Jesús, Crist Crucificat, perquè Vós sou la nostra vida, perquè sou la nostra esperança. Perquè Vós, Jesús, Feblesa de Déu, sou la nostra fortalesa.
Us donem gràcies perquè heu escollit els senzills per avergonyir els intel·ligents; perquè us heu fiat dels febles per avergonyir els forts. Perquè heu escollit el poble humil per rebaixar els qui es pensen ser molt importants; perquè ens heu escollit a tots nosaltres com a amics i germans.
Senyor Jesús, que de nou descobreixi la saviesa i la força de la vostra creu. Que ella em guiï i condueixi la meva vida, en els goigs i sofriments, i en la meva relació amb els altres. Que acompanyi cada dia les meves lluites i esperances.
Gràcies, Senyor de la creu. Us estimo, Senyor de la creu. Com el centurió romà, reconeixem que sou el Fill de Déu. Així, avui, demà, cada dia i sempre, podrem participar de la vostra Pasqua. Amén».
Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
