bisbat de girona
imatge fons top

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Divendres 24 de setembre de 2021

Carta setmanal del bisbe Francesc (26/09/2021): «Cap a un «nosaltres» cada cop més gran!»

El papa Francesc ens ha ofert un missatge per ajudar-nos a viure enguany aquesta jornada. Presentar i comentar breument el seu missatge és la millor manera de comprendre el perquè de la jornada.

La història del «nosaltres»

En la carta «Tots som germans» (Fratelli tutti), el Papa manifesta una preocupació i un desig: que, superada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria caure en una febre consumista i en noves formes d’egoisme. Tant de bo que al final ja no hi siguin «els altres», sinó només un «nosaltres».

S’entén perfectament que «els altres» són els immigrants, els refugiats, els qui no formen part de la nostra família, colla, país... o d’Occident. Per això la primera actitud és que tots ells siguin «nosaltres».

Tots hem parlat i hem sentit sovint a parlar «dels altres» quan ens referim als immigrats a casa nostra, o quan debatem la situació dels qui malviuen en camps de refugiats. Ens cal sentir-nos identificats amb ells: són dels «nostres». Aquesta és una actitud fonamental: passar dels «altres» al «nosaltres».

El Papa ens recorda que Déu des del principi ha pensat en un «nosaltres», un poble, i que Jesucrist ha mort i ressuscitat perquè tots siguem u. I es constata que ara el «nosaltres» volgut per Déu està trencat, fragmentat, ferit i desfigurat, sobretot en aquest temps de pandèmia. Els nacionalismes tancats i agressius i l’individualisme radical també fragmenten els «nosaltres» en el món i en l’Església mateixa. El preu més elevat el paguen sempre els qui queden reduïts dins la categoria dels «altres»: estrangers, immigrants, marginats... que viuen en les perifèries existencials.

Aquesta jornada ens convida a superar els murs que ens separen i a treballar per un «nosaltres» que abasti tothom.

Una Església cada cop més catòlica

Per als qui som catòlics, aquesta exigència és un compromís a esdevenir cada cop més el que som: «catòlics», és a dir, «universals». La catolicitat de l’Església és una realitat que ha de ser viscuda en cada moment de la història.

Avui l’Església se sent cridada a sortir als carrers de les perifèries existencials per curar qui està ferit i cercar el qui està perdut, sense prejudicis i pors, sense proselitisme, disposada a acollir tothom. Entre aquests que viuen en situacions de marginació hi trobem molts refugiats i immigrats, desplaçats, i altres víctimes de l’explotació de persones, a les quals Déu vol que se’ls manifesti el seu amor i se’ls anunciï la salvació.

Un món cada cop més inclusiu

La finalitat és treballar per decidir sempre pensant en la gran família humana, i no només en algunes parts d’aquesta família. Cal anar construint junts les institucions de govern i també les comunitats més locals, i un futur de justícia i pau assegurant que ningú en quedi exclòs.

L’ideal és la imatge de la «nova Jerusalem» de l’Apocalipsi i d’Isaïes, en què tots els pobles es troben units en pau i concòrdia celebrant la bondat de Déu i les meravelles de la creació.

Què podem fer nosaltres?

Canviar la nostra mirada i percepció dels immigrats i refugiats considerant-los germans a la recerca d’una vida digna.

Experimentar que no només és «un problema dels governs dels estats» sinó també de cadascun de nosaltres. Ens cal, sempre que sigui possible, afavorir ponts per facilitar la cultura de la trobada.

I col·laborar amb les institucions que acullen i es preocupen de les necessitats dels immigrants i refugiats.

Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona

Cerca
Historial
imatge fons bottom