Enguany m’ha semblat que el testimoniatge de dos missioners ens pot ajudar a comprendre millor les missions i a sentir-nos-en responsables.
Com ofereixes allò que has vist i sentit quan eres a Dapaong, bisbat d’un país de missió?
Mn. Prosper Mibé Lare és un capellà de 38 anys, originari del bisbat de Dapaong (Togo, Àfrica), una diòcesi fundada pels missioners només fa 56 anys. En aquests moments, Mn. Mibé està estudiant a la Facultat de Teologia de Catalunya per llicenciar-se en Sagrada Escriptura, i ajuda en les parròquies d’Arenys. Fa sis anys que està ordenat.
Ens diu: «Allò primer que voldria oferir del que he vist i sentit és un profund agraïment al Senyor per l’obra i la vida dels missioners. Són obres que constitueixen els principals pilars del desenvolupament integral de la nostra regió i del Togo, amb la transmissió de la fe per l’anunci de l’Evangeli, la construcció d’esglésies i capelles, escoles, hospitals, centres de formació de joves, llocs d’alfabetització, etc.
Pel que fa a mi, el meu testimoni d’experiència missionera se situa en dos nivells: vida i apostolat.
D’una banda, hi ha la vida viscuda en comunitat sacerdotal al si de la parròquia.
En referència a l’apostolat, destacaria la predicació, la catequesi, els cursos de religió, l’acompanyament dels grups de pregària o de moviments catòlics, les campanyes d’evangelització i, evidentment, les celebracions litúrgiques i l’administració dels sagraments de l’Església, que eren per a mi ocasions en les quals compartir amb els meus germans i germanes els dons rebuts de Déu.
Per això, allò que més destacaria de la vida de missió és el profund sentit de fraternitat, que feia que el treball d’evangelització s’inserís sempre en l’interior d’una comunitat creient».
Josep Frigola Ribas
Ha estat missioner a l’Àfrica durant mig segle: 20 anys a Burkina Faso en tres parròquies i 30 anys a Níger, en tres parròquies i un centre socioeducatiu diocesà. Aquest és el seu testimoniatge: «No perquè hàgim decidit deixar família, país i anar-nos-en lluny ja podem creure que ho tenim tot guanyat. La vocació missionera és un do de Déu. Neix i creix a l’interior de cada persona i es realitza a través d’un testimoniatge de vida fidel i quotidià. No ens podem fiar només de les bones intencions o de les nostres capacitats. Tampoc no ens podem deixar portar pels sentiments i les emocions. El que compta és l’experiència de creure en Jesús, de seguir-lo i de transmetre als altres que Ell és Camí, Veritat i Vida.
Tant per gaudir d’una bona experiència com per transmetre-la, cal tenir ulls, orelles, una ment sana i un cor generós. Hem de veure, escoltar, entendre i estimar. Però la transmissió d’un missatge demana sempre una connexió especial amb la gent i la seva cultura. Transmetre i testimoniar la fe cristiana exigeix respectar, dignificar i conduir les persones cap a un alliberament integral. És tot un procés per facilitar que es vegi amb els propis ulls i s’escolti amb les pròpies orelles. Per això s’han de parlar les llengües locals, i l’evangeli s’ha d’inculturitzar.
Com a missioner, a l’Àfrica i aquí, he tingut la sort de viure tres experiències diferents i enriquidores. La primera, a Burkina Faso, em va immergir en un món de religió tradicional, islamitzat en part, i també amb comunitats de batejats i catecúmens. Han estat anys de molta activitat pastoral i de primera evangelització. La segona experiència, a Níger, un país islamitzat, em va exigir el mateix coneixement de llengua i costums. La transmissió del missatge es feia a través de contactes amb persones i petites comunitats. Era essencial el testimoniatge de solidaritat i d’ajuda social a tota la comunitat humana. De retorn aquí, a casa nostra, em sembla que hi ha prou arrels, però manquen nous brots i fruits vigorosos. Només una altra embranzida missionera amb obertura a tota la societat podrà aconseguir que, tant de dins com de fora, es cregui en allò que hem vist i sentit.
Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
