Aquest diumenge a l’Església vivim la V Jornada Mundial dels Pobres, instituïda pel papa Francesc amb el desig de recordar-nos que els pobres són els primers destinataris de l’Evangeli, els preferits de Jesús, i per això ho han de ser també els nostres, i no només un dia, sinó cada dia.
El Papa ens ha ofert un missatge per ajudar-nos a reflexionar en aquesta jornada, i porta per títol aquesta expressió de Jesús: «De pobres, en teniu sempre amb vosaltres». Jesús pronuncià aquestes paraules en un àpat a Betània, a casa d’un tal Simó «el leprós», quan una dona va buidar sobre el seu cap un perfum molt valuós. Aquest gest va provocar diversos comentaris dels presents a l’àpat.
El primer comentari va ser d’indignació, segons explica sant Joan. Judes es va queixar perquè aquell perfum deuria valdre uns 300 denaris –el sou d’un obrer durant un any– i que s’hauria pogut vendre i donar-ne els diners als pobres. El comentari de sant Joan indica que Judes ho va dir no per afavorir els pobres, sinó perquè robava els diners de la bossa comuna.
El segon comentari és del mateix Jesús, i ens permet captar el sentit profund del gest realitzat per la dona. Va dir: «Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció». Sembla que Jesús els recorda que el primer pobre és ell mateix, perquè els representa a tots. I és en nom de tots els pobres, de les persones soles, marginades i discriminades, que accepta el gest d’aquella dona.
El Papa recorda la significativa presència de les dones que participen en els moments culminants de la vida de Crist: crucifixió, mort, sepultura i resurrecció. Les dones, tan sovint mantingudes al marge dels llocs de responsabilitat, són protagonistes, segons l’evangeli, de la història de la revelació.
També se’ns revela que el rostre de Déu que ens mostra Jesús és el d’un pare per als pobres i proper a ells. No el trobem quan i on voldríem, sinó que el reconeixem en la vida dels pobres, en el seu patiment i indigència en les condicions, sovint inhumanes, en què es veuen obligats a viure.
Els pobres no són persones externes a la comunitat, sinó germans i germanes amb els quals compartir el patiment per alleujar el seu malestar i marginació, per retornar-los la dignitat perduda i assegurar-los la necessària inclusió social.
L’almoina és ocasional, mentre que compartir genera fraternitat i és una acció duradora.
La mirada del Papa envers els pobres és una mirada molt oberta que va des de la pobresa de béns materials fins a la pobresa dels malalts, dels immigrats, dels que s’han quedat sense feina i sense recursos per a una vida digna. Ens cal –diu– estar atents a les noves formes de pobresa que experimenta la humanitat. Fins i tot esmenta la pobresa dels rics, que tenen diners però potser són pobres d’humanitat i solidaritat.
El Papa desitja que la Jornada Mundial del Pobres, que arriba a la seva cinquena edició, arreli cada vegada més en les nostres Esglésies. No podem esperar que truquin a la nostra porta. És urgent que anem a trobar-los a les seves cases, als hospitals, a les residències d’ancians i assistencials, als carrers i racons foscos, als centres de refugi i acollida.
Recordem que nosaltres també som pobres, potser no en béns, perquè només així els reconeixerem i seran part de la nostra vida.
Preguntem-nos: què faig per als pobres en les seves necessitats?
Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
