Carta setmanal del bisbe Francesc (26/12/2021): «En el pessebre de Jesús, tu hi ets»

El món, el nostre món, pot ser vist com un paisatge o com un pessebre. De fet, des del primer Nadal ja és un pessebre, el pessebre de Déu, però depèn de cadascun de nosaltres que el contemplem d’aquesta manera i visquem amb aquesta convicció.

Algú pot pensar que tant li fa que sigui una cosa o l’altra, que no canvia res, que la vida és igual, que naixem i morim, que riem i sofrim, que estimem i ens barallem... que la humanitat fa el mateix camí.

Però, i si el fet del naixement de Jesús hagués modificat radicalment la història humana i la vida de tots nosaltres?

Si no fos així, per què la Bona Nova del Nadal s’ha transmès de generació en generació durant més de dos mil anys i arreu s’ha celebrat i se celebra amb molta joia?

Per què la festa de Nadal a cada generació ha deixat una experiència profunda de sentiments, de conviccions, de celebracions, d’elements culturals i artístics?

Cada Nadal ens ajuda a viure amb el convenciment que formem part d’aquest món on Jesús nasqué, visqué, morí i ressuscità, i per això el nostre món s’ha transformat en el pessebre de Déu. Aquest és el fet que omple de joia i d’esperança cada Nadal.

Què ha canviat el fet que Jesús, el Fill de Déu, s’hagi fet home, assumint la feblesa de la condició humana en un temps concret de la nostra història?

• Ens ha mostrat el rostre misericordiós de Déu i la seva estimació per cadascun de nosaltres. Déu és tan gran que pot esdevenir també petit. Déu és tan poderós que pot fer-se del tot feble, i ens ve a trobar com a infant indefens, perquè ens sentim estimats i puguem estimar-lo.
• En Jesús, Déu ha assumit un rostre humà, i ha esdevingut el nostre germà i amic, el nostre Salvador. Ha compartit el naixement, el creixement, la pobresa, la immigració en terra estrangera, la vida amagada i senzilla en un petit poble. Ha après a pregar, a conviure, a compartir. Ha experimentat l’amor i el rebuig. Ha necessitat menjar i atencions, i ha necessitat amics. S’ha cansat de fer el bé i de guarir les ferides del cos i de l’esperit. Ha afrontat el sofriment i la mort confiant en Déu i ha donat la seva vida perquè poguéssim acollir els dons que ens ofereix.
• Ha omplert de la dignitat més gran que es pot desitjar la persona humana com a filla de Déu.
• Nadal ens mostra com hem de contemplar el nostre món. Es tracta d’una mirada al costat de Jesús. Una mirada amarada d’amor, d’esperança, de respecte a la dignitat i al valor de cadascú.

Per això és fonamental que per Nadal no ens sentim espectadors, sinó actors, com els àngels missatgers, els pastors, els reis i, sobretot, Maria i Josep.

En aquest Nadal, en el nostre pessebre, posem-hi Jesús, i això ens demana que celebrem l’Eucaristia per estar-hi en comunió, perquè el reconeguem i el servim en les persones que trobem en el nostre camí, perquè enmig de les foscors i dificultats de la vida el sentim molt a prop.

Que la celebració de Nadal ens encoratgi per viure, gaudir, ajudar a viure, celebrar i comunicar aquesta Bona Nova: Jesús és amb nosaltres!

Francesc Pardo i Artigas,
Bisbe de Girona