El P. Bernat Juliol dirigeix el recés de Quaresma per a preveres i diaques

El prior i portaveu del monestir de Montserrat, el P. Bernat Juliol (Girona, 1978), va ser l’encarregat de dirigir el recés de Quaresma per a preveres i diaques del Bisbat de Girona, que va tenir lloc el dimarts 1 de març a la Casa Santa Elena de Solius. Sota el lema «La bondat de Déu et convida a la conversió», el P. Bernat va dividir la sessió en dues ponències, amb una estona entremig per a la reflexió. 

En la primera, titulada «Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement», va explicar que la conversió és una «experiència fundant», però que Déu «continua trucant cada dia», i va recalcar que «la trobada amb el Crist no és amb el Déu de la ira sinó amb el de l’amor i la misericòrdia». «Crist passa, no en tenim cap dubte. El dubte és si el reconeixem o no, si el sabem veure o contemplar», va afirmar també, alhora que va indicar que «si volem fer l’experiència personal amb el Crist cal disposar i vetllar per la nostra mirada». En aquest sentit, va convidar els assistents a «anar seguint un camí que ens mena cap a la interioritat per tal que després puguem elevar-nos cap a la contemplació d’aquell que és rostre de misericòrdia». I va posar d’exemple Jesús, en l’experiència a Getsemaní: «la solitud el va portar cap a la comunió amb el Pare». També va posar de relleu la importància del silenci: «l’experiència espiritual neix i madura en el silenci». I va cloure la ponència fent una crida a «ser capaços de mirar Crist, reconèixer-lo, transformar-nos i ser font de transformació per als altres». 

La segona part, titulada «Veié Jesús allà dret, però no s’adonava que fos ell», va estar centrada en presentar algunes idees que fan difícil la predicació de Jesús en el món contemporani. El P. Bernat les va relacionar amb les dificultats que hi ha hagut al llarg de la història del cristianisme, tot assegurant que no es tracta de problemes nous, sinó que «són els mateixos arguments que fa 2.000 anys». Va citar, en primer lloc, la subjectivitat, «la dictadura del relativisme de la qual parlava Benet XVI», i va posar sobre la taula el creixent rebuig al pensament metafísic existent en la nostra societat. Una segona idea va ser la negació de Crist com a Salvador: «el Crist de la història és el mateix que el de la fe», va remarcar, i tot seguit va anar enumerant diferents heretgies del llarg de la història, actualitzant el seus continguts als corrents actuals. Una tercera i darrera dificultat que va ressaltar va ser la que ell va anomenar «neoiconoclàstia», i que va presentar com l’interès actual per arraconar l’Església de la vida pública.