bisbat de girona
imatge fons top

Notícies

Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona

Dilluns 04 d'abril de 2022

Un miler de persones acomiaden el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo

La Catedral de Girona ha acollit, aquest matí de dilluns, la missa exequial del bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo. Un miler de persones ha volgut dir l'últim adéu al qui ha estat al capdavant de la diòcesi durant 13 anys i mig. La cerimònia ha estat presidida per l'arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i concelebrada pel nunci apostòlic d'Espanya, Mons. Bernardito C. Auza; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, el conjunt de bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, els abats de Montserrat i Poblet, juntament amb un centenar llarg de preveres. Hi ha assistit una nombrosa representació de la família, membres de la Cúria diocesana i autoritats civils, entre les quals l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; les conselleres Lourdes Ciuró, de Justícia, i Gemma Geis, d’Universitats; o el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, entre d’altres càrrecs institucionals.

A primera hora del matí s’ha instal·lat la capella ardent amb el fèretre del bisbe Francesc, que ha anat rebent la visita dels fidels. A continuació, a dos quarts de 12 del migdia, i ja amb la catedral plena a vessar, començava la cerimònia amb una processó d’entrada. Durant la seva homilia, Mons. Joan Planellas ha esmentat el “Càntic de les Criatures” de sant Francesc d’Assís per remarcar la mort com a una “germana” de la qual cap ésser vivent es pot escapar. Per a Planellas, la realitat de la mort ens fa experimentar la nostra més absoluta pobresa.  Ha fet una crida a l’esperança: “Caminem cap a l’esperança, fins a la nostra trobada amb Déu; la vida del bisbe Francesc ha estat curulla d’aquest caminar en l’esperança”.

Mons. Planellas ha fet un repàs a la trajectòria pastoral del bisbe Francesc com a rector i després com a bisbe de Girona i les seves respectives responsabilitats tant a la Conferència Episcopal Tarraconense com a la Conferència Episcopal Espanyola. En aquest darrer cas, fou el responsable de la Pastoral de la Salut. L’arquebisbe ha dit que “encara és recordat per la seva entrega i dedicació predicant un fort vincle de solidaritat entre el dolor i la malaltia, donades també les seves circumstàncies personals”.

Pel que fa a l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense, Planellas ha destacat la creació de Catalonia Sacra, la “nineta dels seus ulls”, en el moment que el bisbe Francesc es va responsabilitzar del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat: “Estimava entranyablement i profundament Catalunya, i la seva gent. Preocupat en poder trametre en tot moment a les noves generacions la bellesa de la fe expressada secularment en el llegat cultural, patrimonial i artístic de la nostra Església”.

Ha definit el bisbe Francesc com a “missioner incansable”: “amb una activitat que l’ocupava plenament. Tots els que hem col·laborat amb ell. Allà on veritablement gaudia era anat a les parròquies, estant entre la gent li sortia el millor d’ell mateix”. Ha lloat l’entrega generosa i el llegat de pastor i ha revelat que en el seu testament espiritual ha deixat escrit: “Dono gràcies a Déu d’haver-me escollit pastor, a semblança de Crist el bon pastor, de l’Església de Girona, a la que estimo amb totes les meves forces i a la que he procurat servir durant aquests anys”.

Al final de la missa, l’administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, i un dels germans del bisbe Francesc, Pere Pardo, han adreçat unes paraules de comiat i d’agraïment. Seguidament, s’ha procedit a donar sepultura al cos del bisbe Francesc al centre de la nau, entre el presbiteri i l’orgue, just al costat de la tomba del bisbe Josep Cartañà, el darrer que va ser enterrat al temple, l’any 1963.

El bisbe Francesc va morir a Girona el passat dijous 31 de març a la nit a l’Hospital Trueta de Girona, on es trobava ingressat des del 3 de març a causa d’una insuficiència respiratòria provocada per una broncoaspiració. A partir de llavors, el seu estat de salut s’havia mantingut en una situació clínica crítica i de gran fragilitat, tot i algunes millores puntuals. Les complicacions de les darreres hores van ser la causa de la mort.

Cerca
Historial
imatge fons bottom
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR