Homilia de l'administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, amb motiu de Sant Narcís 2022

Us oferim el text complet de l'homilia que ha pronunciat aquest matí l'administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, durant la Solemne Missa Major de Sant Narcís, patró de la ciutat de Girona i de la diòcesi. La celebració ha tingut lloc a la Basílica de Sant Feliu de Girona (a sota podreu veure el vídeo complet).

HOMILIA DE SANT NARCÍS 2022

Avui celebrem la festa del nostre patró, sant Narcís. Les Fires són una mica com les festes de l’entrada de l’hivern. Els que ja som grans recordem que aquests dies la bona gent dels pobles que veníem a les fires de Girona ens posàvem abrics i bufandes per iniciar la nova estació. Ara, amb això del canvi climàtic sembla que el fred arribi més tard. Sigui com sigui, amb fred o amb pluja o amb sol, són les Fires de Girona.

La festa és alguna cosa més que un bon repic de campanes, o un bon dinar o sopar, o no treballar, o fer que la ciutat es mogui a ritme d’espectacles de sardanes o de fires al carrer. La festa és celebració joiosa, comunitària, que fa possible que ens trobem amb familiars i amics i que els ciutadans se sentin cofois del que són i de la ciutat que els ha gestat o els ha acollit.

Tota festa és inseparable de la celebració. Tot el que és festiu en el pla humà, sigui en l’ordre polític, cultural o religiós; tot el que és festiu per a una ciutat, per a una persona, per a una família o per a qualsevol altre col·lectiu, tendeix a celebrar-se. Catalunya celebra l’11 de Setembre; les persones celebrem l’aniversari del naixement o del casament; els cristians, a més dels diumenges i la festa dels patrons, celebrem la Pasqua i Nadal.
El que és festiu, bo i amable per a l’ésser humà, ho celebrem.

Ara bé, no podem confondre la festa amb les vacances o amb la simple diversió. Cada cosa té el seu valor i la seva importància. Les vacances són necessàries: és necessari descansar del treball estressant de durant l’any i tenir més temps per a la família o per als amics, però les vacances no són les festes d’una ciutat ni són una festa religiosa o familiar. La diversió és necessària, però no és el mateix passar-s’ho bé que celebrar una cosa.

El que sovint ens passa és que estem buidant de sentit la nostra vida social i cultural, i fins i tot la vida cristiana. L’estem buidant de contingut i ens trobem que sovint no sabem què celebrem. O simplement no celebrem res. Certament, tenim espectacles de tota mena a les barraques de la Devesa o per les places de la ciutat. Tenim mil coses per consumir, però a molts conciutadans tant se’ls en dona que sigui sant Narcís, carnestoltes o Nadal. Els agrada «fer festa», però no saben què celebrem. Ens pot passar allò que deia el poeta: «Per què volem cançons si no tenim res per cantar?».

Una ciutat –la convivència humana– es construeix amb alguna cosa més que amb plans d’urbanisme o de mobilitat. Fan falta valors i criteris vàlids. I els valors no es venen pas en cap àrea de supermercat ni els pot legislar cap ple municipal.

Si invertíssim en educar per a la convivència i en valors, la meitat del temps que invertim en esforç i diners en armament, o en l’esport com a negoci, segurament aniríem fent pujar el llistó del respecte i de la convivència.
Mai no farem prou esforç per a l’educació a les escoles, a la universitat, per crear un clima d’honradesa en les relacions laborals o de sinceritat en les relacions familiars.
Mai no farem prou per crear un clima de solidaritat amb els qui més pateixen les conseqüències de la crisi econòmica i dels qui estan en risc d’exclusió social o d’extrema pobresa.
Mai no farem prou per crear un clima de diàleg entre les diferents religions o cultures.
Mai no farem prou perquè les diferents opcions polítiques trobin camins de diàleg i d’entesa per treballar junts per una societat més justa i solidària.

Amics gironins, si de veritat volem construir un futur per a les noves generacions hem d’omplir de sentit la vida en tots els seus diferents aspectes: el treball, l’amor, la sexualitat, l’oci, la política... i la festa.

El contingut profund de la festa no són els focs artificials, que és bo que hi siguin perquè ens fan mirar enlaire i contemplar la bellesa i l’harmonia dels colors i de les figures. Ara, el contingut profund de la festa i de les fires de Girona és el que creiem en el fons de la nostra vida. No oblidem que la cultura –i les festes també són cultura– és l’expressió d’allò que creiem, del que una època i una ciutat creuen.
Per viure humanament fa falta alguna cosa més que «el pa i circ» dels romans. Per viure humanament ens cal el pa de l’esperit: criteris, cultura, valors com la justícia, la pau, el respecte, el bé.

I aquesta crida va per a tothom: creients i no creients, catòlics, evangelistes, musulmans o d’altres religions. Ara, als qui de nosaltres ens professem creients en Jesús ressuscitat se’ns demana una mica més: que siguem testimonis de Jesús i del seu Evangeli amb paraules i fets... I això no és fàcil. Com tampoc no ho devia ser per als primers testimonis de la fe a casa nostra: Feliu, Narcís i tants d’altres que ens han precidit en aquest camí. Avui els recordem perquè gràcies a ells som el que som. No podem ajudar a créixer unes futures generacions sense passat, és a dir, sense arrels. Girona no és només la Girona d’ara sinó el fruit de tots els qui han viscut i trepitjat la nostra ciutat fins al dia d’avui.

I ara en farem Eucaristia, acció de gràcies, tot demanant per Girona i els gironins i gironines, els de sempre i els que han vingut com a nous ciutadans.