La pandèmia del Covid-19 a Catalunya i el confinament han portat a situacions excepcionals i doloroses. Però també històries de solidaritat i humanitat úniques. Les persones d’Església n’han protagonitzat moltes i ara queden recollides en un documental. Església confi(N)ada és un documental d’Animaset dirigit per la periodista Laura Mor, realitzat íntegrament durant el confinament, que explica aquesta experiència única. Com ha viscut l'Església a Catalunya el confinament i què significa ser cristià en temps de coronavirus. El documental s’estrena aquest diumenge 31 de maig a les 13h a 8 TV i a través de la plataforma digital de La Vanguardia.
L’Església no ha tancat
Esglésies tancades al culte, suspensió del precepte dominical, capellans obrint canals de YouTube i fent pregàries per WhatsApp, gent gran apuntant-se a les noves tecnologies per seguir a distància la missa i famílies celebrant a casa els oficis i les tradicions de Setmana Santa.
Convents reconvertits en centres per cosir mascaretes, cues a les esglésies per repartir menjar i peticions per cobrir primeres necessitats multiplicades per tres. Serveis espirituals als hospitals en una situació desconcertant, amb dificultats per acompanyar personalment els pacients en les últimes hores de vida o per facilitar el consol als familiars. I molta gent preguntant-se perquè Déu permetia tot aquest dolor. Mentre el papa Francesc era l’única autoritat internacional que clamava per la solidaritat entre països.
Les parròquies van suspendre les misses, però tota aquesta activitat mostra que l’Església no ha tancat durant les setmanes del confinament.
Veure i comprendre una situació sense precedents
En el documental, a través de diversos clips i el recull d’imatges domèstiques, es mostra com han reaccionat aquests dies les comunitats de religiosos, les parròquies, els serveis solidaris de l’Església, les escoles cristianes, els serveis religiosos sanitaris o les famílies cristianes des de casa. També es recullen imatges de la celebració de la Setmana Santa des de casa a diferents poblacions catalanes. Són imatges que no s’havien vist mai abans del confinament i que, si no es recollien, podien quedar oblidades.
El relat del documental aporta les reflexions de personalitats d’Església i de persones que han viscut la pandèmia a primera línia:
En l’àmbit sanitari parlen tres persones que han estat aquests dies als hospitals. Mercè Puig-Pey, coordinadora de Pastoral de Sant Joan de Déu; Carme Vila, professora a la Facultat de Salut Blanquerna-URL i infermera de l’Hospital del Mar durant la pandèmia; i Sebastià Aupí, capellà a l'Hospital Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt.
Des de l’Església aporten la reflexió dos teòlegs. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, i Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor, metge i delegada de Fe i Cultura de l’Arquebisbat de Barcelona. També explica l’experiència eclesial el peblà de Montblanc, Simó Gras, un dels molts rectors que ha mantingut la parròquia oberta virtualment. I dues famílies cristianes amb fills petits i adolescents que expliquen com han continuat celebrant la fe a casa i sense mossèn.
També es recull com s’ha afrontat la situació educativa i escolar amb Josep Closa, psicopedagog i cap de gestió de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, i el filòsof i teòleg Francesc Torralba.
Impotència generalitzada reconvertida en creativitat, en pregària i en una nova esperança que cal contagiar. És el que mostren les imatges d’experiències d’un ampli ventall d’entitats i persones vinculades a l’Església catalana. La pluralitat eclesial, de la vivència més tradicional a la més trencadora, queda també reflectida en el documental. De la nostra diòcesi, s'hi poden veure imatges de les accions solidàries de les clarisses de Vilobí d’Onyar i dels caputxins d’Arenys de Mar.
Més informació: http://animaset.cat/documental-esglesia-confinada-ser-cristia-en-temps-de-coronavirus/
A continuació podeu veure'n el tràiler: