Catalonia Sacra ha presentat avui divendres, 4 de març, al claustre de la Catedral de Girona l’agenda cultural de 2022. Entre març i novembre s’hi proposen una quarantena d’activitats (visites guiades, conferències, actes de patrimoni immaterial...) per a donar a conèixer el patrimoni cultural d’arrel religiosa en tota la seva diversitat. Enguany, Catalonia Sacra celebra el desè aniversari. Aquest fet es reflecteix en l’agenda cultural on, a tall de petit joc, s’han programat 10 visites especials, una per cada bisbat amb seu a Catalunya, a 10 façanes o portalades, una per cada bisbat, per indicar que Catalonia Sacra és una molt bona via per a entrar a conèixer el patrimoni cultural de l’Església.
Durant l’acte, s’ha posat de manifest l’elevat valor cultural del patrimoni de l’Església, i la seva importància en el conjunt del patrimoni cultural català. Els 234 edificis de caràcter religiós que tenen la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), representen aproximadament un terç de tots els BCINS de conjunts arquitectònics declarats a Catalunya.
L’acte s’ha tancat amb una visita al vitrall del segle XIII descobert l’any 2019 a la Catedral de Girona, que acaba de ser restaurat.
La programació s’inicia aquest dissabte 5 de març amb una visita guiada al Palau Episcopal de Tortosa. Fins al 26 de novembre es desenvoluparan un total de 35 propostes, en 22 comarques diferents de l’àmbit territorial dels deu bisbats amb seu a Catalunya. Les visites especials a 10 portades dels 10 bisbats, amb motiu del desè aniversari de Catalonia Sacra, són un petit joc per a visualitzar la funció de Catalonia Sacra d’esdevenir una molt bona porta al coneixement del patrimoni cultural d’arrel religiosa. Entre d’altres es podrà conèixer portalades de diverses tipologies i períodes: des de les de catedrals com les de Girona (19 de març), Tarragona (29 d’abril), Tortosa (15 d’octubre) o la Seu de Vella de Lleida (26 de maig), de petites esglésies romàniques com les de les Valls d’Àneu (2 de juliol) o la façana contemporània com la de la Seu de Manresa (1 d’octubre).
Les activitats proposades en l’agenda 2022 són molt diverses i permeten descobrir des de conjunts com la Catedral de Solsona (16 d’abril); l’església de Sant Jaume de Tivissa (18 de juny) o l’església de Sant Miquel de Castelltallat (5 de novembre); edificis auxiliars o serveis adjacents com la Biblioteca Episcopal de Tarragona (9 de setembre) o la Pia Almoina de Barcelona (26 de novembre); o la descoberta de béns mobles tan interessants com els vitralls de la del Santíssim de Sant Martí de Sorbet (24 d’abril), el retaule major de Castelló d’Empúries (28 de maig) o les campanes de Santa Maria de Cervera.
Aquest any a la programació s’hi sumen quatre sessions de formació. Seran jornades matinals de divendres o dissabte, més extenses que una visita guiada, formades per dues sessions, i pensades per aquelles persones que volen aprofundir en determinades temàtiques relacionades amb el patrimoni cultural. Es faran a Olot, per parlar del món de les imatges i els sants de guix (2 d’abril), a Àger, per abordar la frontera de la Catalunya Vella (14 de maig), a Sant Boi de Lluçanès (21 d’octubre), per parlar de l’univers barroc, i a Ulldecona (18 de novembre), per estudiar la construcció d’una església gòtica.
També s’hi suggereixen activitats de patrimoni en viu. Entre les propostes d’aquest en aquest àmbit hi ha el Misteri de la selva del Camp (15 d’agost), la missa contemporània de Sant Bartomeu d’Igualada (24 d’agost), composada per Carles Prat, o les Festes del Tura d’Olot (8 de setembre).
El delegat de Patrimoni del Bisbat de Solsona i director del Museu de Solsona: Diocesà i Comarcal, Carles Freixes, ha estat l’encarregat de desglossar els actes destacant l’aposta de Catalonia Sacra per obrir al màxim el ventall de tipologies de patrimoni, i per no deixar cap època històrica per descobrir.
UN PATRIMONI D’ALT VALOR I MOTOR DEL TURISME CULTURAL
Més enllà de la seva funció de culte, el Patrimoni Cultural de l’Església és un bé de gran interès, ple de valors històrics, artístics, socials i espirituals. La seva importància en el conjunt del patrimoni cultural català es pot mesurar d’una manera objectiva: un de cada tres dels conjunts arquitectònics que tenen la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) són equipaments d’arrel religiosa. Un total de 234 elements vinculats amb l’Església tenen la màxima categoria de protecció per part de la Generalitat de Catalunya. Aquests monuments es troben en l’àmbit dels deu bisbats amb seu a Catalunya i en 41 comarques del Principat* (vegeu dades per comarques a l’apèndix final).
Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per bisbats
La pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat d’un nou model de turisme, on el patrimoni cultural escampat per totes les comarques de Catalunya pot esdevenir-ne motor, essent potencial focus d’atracció turística i dinamitzador del territori. En aquests deu anys, Catalonia Sacra ha treballat sense descans per donar-lo a conèixer, explicar-ne els seus valors, evidenciar la seva presència en qualsevol indret del país, i facilitar-ne la seva visita, tot treballant conjuntament amb els agents de cada territori.
La necessitat d’aquest nou turisme amb més valor afegit queda recollit en diverses iniciatives com el «Manifest Descobrir», al que Catalonia Sacra s’ha adherit. Entre d’altres, s’aposta per incorporar criteris de sostenibilitat en les polítiques de turisme; promoure el turisme de proximitat; augmentar la qualificació dels serveis turístics o ordenar l’activitat. En l’acte de presentació, la Dra. Dolors Vidal, especialitzada en conceptualització i la gestió del turisme cultural, ha parlat sobre la potencialitat del patrimoni i el turisme sostenible.
EL VITRALL FIGURATIU DE CATALUNYA ES PODRÀ VISITAR A LA CATEDRAL DE GIRONA A PARTIR DE LA SETMANA SANTA
La presentació s’ha tancat amb una visita al vitrall figuratiu més antic de Catalunya, que acaba de ser restaurat. Anna Santolaria, del Taller de Vitralls Can Pinyonaire, ha explicat l’obra i el seu procés de restauració. El vitrall es podrà visitar a partir de Setmana Santa a la sala del Tinell de la Catedral de Santa Maria de Girona.
Aquesta joia de 3 metres d’alçada per 1,3 metres d’amplada va trobar-se casualment l’any 2019 durant la restauració d’un retaule de la catedral i data de la primera meitat del segle XIII. El vitrall està compost en origen per 10 plafons, dels quals només en falta un. Els vitralls de la part central serien de finals del segle XIV i els plafons superiors i inferiors de primera meitat del segle XIII.
* En l’àmbit del Bisbat de Tortosa, el projecte Catalonia Sacra rep la denominació Dertosa Sacra
© Bisbat de Girona
Plaça del Vi, 2
17004 Girona
Telèfon 972 41 27 20
bisbatgirona@bisbatgirona.cat
