
La Catedral de Girona va acollir, ahir divendres, 31 de març, al matí, una missa en memòria del bisbe Francesc Pardo i Artigas, traspassat fa just un any. Va presidir la celebració l’administrador diocesà, Mn. Lluís Suñer, i van concelebrar una vintena de preveres, assistits per dos diaques. També hi eren presents el germans i familiars propers del bisbe. La Capella de Música de la seu, dirigida per Mn. Frederic Pujol, va acompanyar en la part musical.
En la seva homilia, Mn. Lluís Suñer va manifestar, sobre el bisbe Francesc, que “l’estimàvem i l’hem trobat a faltar”. Va remarcar que aquesta celebració “ens pot ajudar a pensar d’una manera serena sobre la mort”, tot evocant unes paraules d’un monjo de Montserrat pocs dies abans de morir, en les que assenyalava que “Déu crida sempre; però són crides a la paciència, a l’esperança, a la pau. Déu no s’endú ningú; Déu acull. La darrera crida equival a l’acolliment definitiu. Un acolliment des de l’esperança, l’acolliment del Pare del fill pròdig, de lladre que mor al costat de Jesús, de l’ovella perduda o de la samaritana".
"Si veiéssim la mort d’aquesta manera -va indicar l'administrador diocesà- , quan arribi, tot i ser dolorosa, no serà tan traumàtica” i enllaçava aquest actitud amb al lema episcopal del bisbe Francesc: “perquè tingueu vida”.
En finalitzar la celebració, oficiants i fidels es van traslladar fins a la sepultura del bisbe, que estava envoltada amb el ciri pasqual, quatre grans canelobres i sobre la llosa dos rams de flors, on es va fer una pregària que va cloure la celebració.
Fotografies: Àngel Almazan
Podeu veure més imatges a la galeria següent